MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc2119 (29 / November / 2025)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1121, ff.10v-11r

Publicació de la fitxa: 2025-10-20
Darrera modificació: 2025-10-21
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Manament
Per unitat productora:Reial

Matèria

CirurgiàDessospitadorFeridaInforme pericialJustícia (càrrec)JutgeMerinoMestreMortMultesMusulmansProcésSalmedinaViolència

Llocs / territoris

Territoris:Aragó (regne)
Localitats:Saragossa [Zaragoza]

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1121, ff.10v-11r
Òlim:Sigilli Secreti 9 de Pere III

Data i lloc

Datació:expressa
Data:8 juny 1344
Lloc:Argelers

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Pere III el Cerimoniós mana al justícia d'Aragó, al salmedina, al merino i a tots els oficials de la ciutat de Saragossa que, per les raons que li han estat exposades, ni ells ni cap altre jutge no procedeixin en cap causa judicial amb l'únic informe pericial (dessospitació) de mestre Juan de Cortes, cirurgià de la ciutat al qual li ha concedit prèviament de fer aquests informes en les causes del merino, sinó que, a partir d'ara, es facin conjuntament amb mestre Miguel de Alagón, també cirurgià de la mateixa ciutat, en les de totes les instàncies judicials, tant de cristians com de musulmans.
Persones relacionades
1. Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) - atorgant
2. Miguel de Alagón (fl. 1344) - beneficiari
3. Juan de Cortes (fl. 1344) - beneficiari precedent

Text

Transcripció:«Petrus, Dei gratia, rex Aragonum et cetera. Dilecto et fidelibus nostris justicie Aragonum, çalmedine, merino ceterisque officialibus nostris civitatis Cesarauguste, salutem et cetera. Cum super comissione per nos facta magistro Johannes de Turribus [sic], cirurgico dicte civitate, super relacionibus per ipsum faciendis merino seu quibusvis aliis judicibus Cesarauguste de hominibus percussis seu vulneratis pro quibus pene seu calonie homicidiarum seu aliorum jurium nostrorum debent subsequio et haberi, ex aliquibus justis et racioniabilibus causis sponitis coram nobis, magitrum Michelem de Alagone, cirurgicum civitatis predicte, duxerimus adjungendum, idcirco, ad ipsius magistri Michelis humilem supplicacionem propterea nobis factam, vobis dicimus et mandamus quatenus, una cum dicto magistro Michele et non sine eo, relaciones dictorum hominum percussorum seu vulneratorum merino seu aliis judicibus supradictis mandetis fieri juxta in dicta littera nostra dicte comissionis [predicta] formam, aliter si dicte relaciones facte fuerint sine dicto magistro Michele nullius judicibus sint movienti. Nos enim dicto magistro Micheli, cui per presentem mandamus quod una cum dicto magistro Johanne dictas relaciones ut premititur [fac]iat, comittimus plenarie vices nostras. Datum in loco de Argilers, sub nostro sigillo secreto, .VI. idus junii, anno Domini millesimo .CCC.XL quarto. — Arnaldus, vicecancellarius. — Ex peticione provisa Dominicus Jordani».

Observacions

«Turribus» ha de ser un error per «Curtibus» (vegeu fitxa biogràfica).

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., p. 278 ("Juan Cortés")
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).