MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc211 (28 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona - Arxiu notarial – Inventaris, caixa I.8, s. núm., ff. 18v-20r

Publicació de la fitxa: 2016-05-26
Darrera modificació: 2020-09-14
Bases de dades:Sciència.cat, Arnau, MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Inventari
Per unitat productora:Notarial

Matèria

AgriculturaApotecari/especierDoctrina moralDretFarmacologiaFilosofiaGramàticaJocsLlibresMedicinaReligióTraduccions

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona - Arxiu notarial
Signatura:Inventaris, caixa I.8, s. núm., ff. 18v-20r

Data i lloc

Datació:expressa
Data:11 març 1445
Lloc:Barcelona

Llengua

Català

Contingut

Regest

Inventari dels béns d'Antoni Mas, apotecari de Barcelona.
Persones relacionades
1. Antoni Mas (m. 1445) - posseïdor de llibres
2. Bernat de Granollacs (ante 1421 – 1487/1488) - posseïdor de llibres

Text

Llibres
13. Pere Hispà, Tresor de pobres, Traductor: Anònim
Text:“Ítem, .I. altro libra scrit en paper, ab cubertas de pergamí engrutades, e comença: «En nom de la santa e no departida Trinitat», e fanex en la derrera carta: «seglatres? dels senyals»”.
Observacions:Íncipit semblant al del pròleg de la traducció catalana de Teodoric Borgognoni, Cirurgia, Traductor: Guillem Corretger («En nom de la senta e no departible Trinitat» al ms. BnF Esp. 212). Tanmateix, el perfil de la biblioteca fa molt més probable que es tracti de l'obra indicada, que es conserva amb aquest íncipit exacte al ms. ABEV 191 («departible» al ms. BC 864; «en nom de la santa Trinitat» al ms. BHUV 216). Iglesias 1996 no l'identifica.
17. Ibn Wāfid, Compendi d'agricultura, Traductor: Anònim
Text:“Ítem, .I. altro libra appellat Entolino, ab cubertas vermellas engrutades, e comença: «Aquest és lo libra» et cetera, e fanex: «e quin mijà à cascú hom»?”.
Observacions:Iglesias 1996 no l'identifica.
19. Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), Antidotari, Traductor: Anònim
Text:“Ítem, .I. altro libra scrit en paper, ab cubertas vermellas, appellat Arnau, e comença en la primera carta: «Plenyia's Ypocràs», e fanex en la darrera: «fiat unguentum»”.
Observacions:Aquest testimoni no tenia l'addició sobre els olis medicinals que tardanament s'afegí al final de l'obra, després dels ungüents: Gil-Sotres (2011-2013), "El Antidotario de Arnau de ...", p. 242n.
21. Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), Antidotari, Traductor: Anònim
Text:“Ítem, .I. altro libra scrit en paper, ab posts de fust cubertes de cuyro blau, ab .II. gaffets, e comença en la primera fulla: «Planyie's Ypocràs», e fanex en la derrera: «cobonbros salvatges»”.
Observacions:Aquest testimoni sembla incomplet, i acabar a la secció dels xarops: a l'ed. llatina de València 1495 el cap. 123 («Sirupus de olibano») acaba «... cum succo cucumeris».

Observacions

La data és la de l'acabament de l'inventari, ja que el document és acèfal.

Biblioteca de 29 volums, en llatí i en català. Són en català: [Jaume de Varazze (Voragine)], Flos sanctorum (1); Instòrias de sent Francesch (2); [Francesc Eiximenis], La segona part del Vita Christi (3); Costumes, inc. «En axí lo [...] les quintarades» (4); Gènesi (5); Evangelis (6); [Francesc Eiximenis, Llibre dels àngels], inc. «Al molt honorable e molt savi», expl. «en aquest segla e en l'altro, amén» (7); [Flor del saltiri], inc. «Déus pare poderós», expl. «qui scripsit scribat [etc.]» (8); [Llorenç de Blois], Libre de vicis e virtuts (10); [Joan de Gal·les], Breviloqui, inc. «Taula del present libra», expl. «a sobre vosaltres tuyt» (14); [Jaume de Cessole (Cessulis)], Coneixença dels escacs (16); [Ps.-Pere Pasqual], [Disputa del bisbe] de Jahent, inc. «Títol de pietat», expl. «axí sia, amén» (25); i Epístoles de Sèneca (28).

Són en llatí: [Digestum vetus], “apellat Vella lig, tot figurat de dintra” (9); Hores de nostra dona (11); [Donat], Parts e regles (12); [Christophorus Pisanus (de Honestis?)], Cristòfol Pisà, inc. «Qulafariter?», expl. «explicit Liber de simplicibus medicinis» (15); Simó de Gènova, [Clavis sanationis?] i Ps.-Mesué, [Antidotarium?], inc. «Pro sclavium»? [=Postquam vidi?], expl. «anno Domini .M.CCCC.XXXIIII.» (18); [Ps.Serapió (=Ibn Wafid), Liber aggregationum in medicinis simplicibus], inc. «Incipit Liber agragacionum», expl. «et usque in seculum, amen» (20); [Jean de Saint-Amand (Sancto Amando), Super Antidotarium Nicolai], Johan de Sanctos Mans, inc. «Ego Nicholaus rogatus», expl. «Johannes de Sancto Amando» (22); [Synonima], Cinònimas, inc. «Alfita, farina ordei», expl. «qui scripsit benedictus» (23); Ps.-Mesué, inc. «Incipit liber Abesmesue», expl. «se autem»? (24); Plateari, De simplicibus medicinis o Circa instans, inc. «Circa instans», expl. «sine dubio» (26); Arnau de Vilanova, Regimen sanitatis ad regem Aragonum, inc. «Incipit liber de regimine» (27); i [Simó de Gènova, Clavis sanationis], Simon Genovès (29).

Al final del f. 20r hi ha aquesta nota, que fa referència als llibres 27-29: “Los quals libres són de mestra Bernat de Granollachs, e havia'ls penyora lo dit deffunt per quantitat de .XV. lliures sagons és mencionat en .XXIIII. carta de son libra major” (cfr. Batlle 1981: 22, cit. per Bénézet 1999: 417n-418n i 425-427). Per a altres llibres de Bernat de Granollacs, vegeu-ne la fitxa biogràfica.

N'hi ha una transcripció inèdita de Carles Vela, a qui agraïm que ens l'hagi proporcionat, i que hem verificat sobre l'original.

Bibliografia

Edicions:Iglesias Fonseca (1996), Llibres i lectors a la Barcelona ..., doc. 231
Citacions:Batlle i Gallart (1981), "Las bibliotecas de los ciudadanos ...", p. 22
Bénézet (1999), Pharmacie et médicament en ..., pp. 417n-418n i 425-427
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).