MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc209 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona - Dignitats i oficis: Notaria particular – ***

Publicació de la fitxa: 2016-02-29
Darrera modificació: 2022-05-23
Bases de dades:Sciència.cat, Arnau, MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Inventari
Per unitat productora:Notarial

Matèria

Barber-cirurgiàCirurgiaFarmacologiaLlibresMedicinaReligióTraduccions

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona - Dignitats i oficis: Notaria particular
Signatura:***

Data i lloc

Datació:expressa
Data:21 febrer 1437
Lloc:Barcelona

Llengua

Català

Contingut

Regest

Inventari dels béns de Lleonís Mestre, barber-cirurgià de Barcelona.
Persones relacionades
1. Lleonís Mestre (m. 1437) - posseïdor de llibres
2. Pere Pau Pujades (fl. 1433 – 1459) - notari
3. Pere Pedret (fl. 1437) - comprador

Text

Llibres
2. Joan Plateari, Pràctica breu, Traductor: Anònim
Text:“Item .I. libre apellat Plateari, ab cubertes de fust cubertes de curo negre, ab .II. gaffets, scrit en paper de forma de full de paper comú, lo qual comensava en la primera carta scrita <ab> lo títol en letra vermella: «Incipit Practica magistri Platearii», ab .V. bolles de lautó de cascuna part. E en letra negra: «Aquell qui és bon amich qui devalla» et cetera. En en la derrera fulla finava en letra negre: «gràcias a nostro senyor Déus», et cetera, «finito libro», et cetera”.
Observacions:L'original llatí comença «Amicum induit». Roca 1924: 162 l'identificà erròniament amb l'obra de Mateu Plateari, Liber de simplici medicina (ínc.: «Circa instans»).
3. Guillem de Saliceto, Cirurgia, Traductor: Anònim
Text:“Item .I. altre libre apellat Guillem de Scilicet, ab cubertes de posts de la forma del propdit, lo qual comensava en letra vermella: «Ací comença lo libre de la cirurgia segons mestra Guillem de Scilicet»; e en la .VI. fulla scrita comensava: «Capítol .XLVII. De postema calda», et cetera. E en la derrera carta scrita comensava en letra negra: «de romagueres sia tot picat», et cetera”.
4. Guiu de Chaulhac, Inventari o col·lectori en la part de cirurgia de la medicina, Traductor: Anònim
Text:“Item .I. altre libre apellat Guido, scrit en paper de forma major, ab posts cornat, cubert de cuyro negra, ab .IIII. gaffets, e comensava en letra vermella: «En nom de Déu, comensa lo Inventari o col·lectori de part de cirurgia», et cetera. E aprés en letra negra, ab una gran P de vermelló e d'altres colors dins la qual havia una ymatge de hom: <...> [sic] E la .XII. carta comensava en letre negra: «rotundisats e fosses pròpiament fan junctura», et cetera. E la derrera carta scrita comensava en letra negre: «ungüent blanch, ho ab oli», et cetera. Ab .V. bolles de cada part, de coure”.
Observacions:El ms. comença amb una caplletra il·luminada.
6. Pere Hispà, Tresor de pobres, Traductor: Anònim
Text:“Item .I. altre libre apellat Tesaurus pauperum, scrit en paper de forma major, cubert de posts cubertes de cuyro burell, e comensava en letra negra: «En nom de Déu e de la santa e no departida Trinitat», et cetera. E la derrera carta scrita comensava en letra negra: «posa-les fexant sobre·l cap», et cetera”.
7. Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), Antidotari, Traductor: Anònim
Text:“Item .I. altre libre apellat Lo Nicholau, scrit en paper de .II. cartes lo fuy, cornat de posts, ab cubertes de cuyro vermell cubert de albadina blancha, ab .II. gaffets, e comensava en letra negra: «Plany[i]a's Ypocràs per ço com medicina», et cetera. E la .IIII. carta comensava en letra negra: «qui és pus profitós», et cetera. E lo derrer qüern comensava: «e infuses aquestes coses», et cetera”.
Observacions:L'íncipit correspon a l'antidotari atribuït a Arnau de Vilanova i no al de Nicolau de Salern, Antidotarium Nicolai. L'antidotari atribuït a Arnau està constituït per una introducció possiblement elaborada per Arnau i per un conjunt de fórmules procedents sobretot de l'antidotari de Nicolau de Salern (Gil Sotres 2011-2013), cosa que explicaria la identificació que apareix a l'inventari. També podria ser que el volum contingués totes dues obres.

Observacions

Biblioteca de 7 volums, en català i en llatí. Altres llibres: Set salms penitencials, amb algunes oracions (1), potser en català; Liber de egritudinibus (=De ingenio sanitatis?), de Galè (5), en llatí, ínc. títol «Incipit liber Galieni de egritudinibus», ínc. f. 2r «si vero alter equinem», ínc. f. darrer «in digrat alii vero hundanter». Tots els llibres eren a l'escriptori adjunt a l'obrador. Els llibres i gran part de l'instrumental foren adquirits per Pere Pedret, segurament barber-cirurgià. Roca 1924 comentà el testament del difunt i en publicà l'inventari i part de l'encant, però en aquest darrer ometé els llibres i altres coses, segons diu per no incórrer en repeticions.

Testament fet pel notari Pere Pau Pujades (fl. 1433 – 1459) el 21/02/1437 (ACB, perg. 4-11-2, òlim Pia Almoina, Stancia 11, núm. 2). Roca no donà la signatura de l'inventari i l'encant.

Bibliografia

Edicions:Roca (1923-1924), "Un cirurgià barber barcelonès ..." (llibres a les pp. 159-160)
Iglesias 1996 no el localitzà
Citacions:Cifuentes i Comamala (2011-2013), "La bibliografia mèdica catalana ...", p. 213
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).