MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

doc19 (09 / maig / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 2326

Publicació de la fitxa: 2012-06-02
Darrera modificació: 2024-02-01
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Inventari
Per unitat productora:Notarial

Matèria

AstrologiaAstronomiaBarcelonaDretEnciclopedismeFilosofiaFilosofia naturalGeometriaHistòriaLiteraturaLlibresMedicinaMenescaliaReiReligióTraduccions

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 2326

Data i lloc

Datació:expressa
Data:13 setembre 1410
Lloc:Barcelona

Contingut

Regest

Inventari parcial de la biblioteca reial elaborat, a la mort de Martí I l'Humà (1396-1410), per Pau Nicolau, secretari del rei, per autoritat de Francesc Fonolleda, en benefici de la reina vídua, Margarida de Prades.
Persones relacionades
1. Martí I l'Humà (1356 – 1410) - posseïdor de llibres
2. Pau Nicolau (s. XIV-XV) - notari
3. Francesc Fonolleda (s. XIV-XV) - notari
4. Margarida de Prades (1387 - c. 1388 – 1429) - beneficiari

Text

Transcripció:"Translat de l'inventari fet dels libres los quals eren del molt alt e molt excel·lent príncep e senyor lo senyor rey En Martí, de gloriosa recordació, los quals són pervenguts a mà o senyoria de la molt il·lustre senyora la senyora reyna Margarita, muller sua, a la qual per certs títols pertanyen" (rúbrica inicial).
Llibres
4. Joan de Sevilla, Llibre dels judicis d'astronomia, Traductor: Anònim
Text:"Ítem, un altre libre appellat Los juys d'estronomia de mestre Johan de Sibília, scrit en paper, ab posts de fust cubert de cuyro vermell ab empremta de senyal reyal e ab dos tancadors de cuyro vermell larchs. E lo qual comença: «De los philòsofs l'astronomia açí finida», e fanex: «clamando ab toto Deus»".
10. Al-Farġānī, Lectura de l'astrolabi, Traductor: Anònim
Text:"Ítem, un altre libre appellat La stralàbria», scrit en pergamins, en català e en serranesch, ab cubertes de posts de fust cubert de cuyro vermell, ab un tancador, ab senyals reyals d'oripell. Lo qual comença en serranesch, e en la derrera carta ha un rey pintat ab alguns hòmens, de color blava, e faneix: «per la qual és panjat l'astelabri»".
Observacions:Vegeu Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1178, f. 113r – Manament, Reial – 9 gener 1362.
11. Ibn Abī-l-Riǧāl, Llibre de les nativitats, Traductor: Anònim
Text:"Ítem, un altre libre appellat Suma de Tholomeu, scrit en pergamins ab posts de fust cubert de cuyro vermell ab un tancador de perxa de ceda blava. Lo qual comença en la primera carta: «Tholomeu diu», e faneix en la derrera carta: «explicit. Deo gracias»".
Observacions:Vegeu ítem 130.
16. Anònim, Taules de Tolosa, Traductor: Anònim
Text:"Ítem, un altre libre appellat Tabule tolosana, scrit en pergamins ab post de fust cubert de cuyro vert ab un tancador de cuyro vermell. Lo qual comença en vermelló: «In nomine domini nostri Jhesu Christi», e en lo negre: «Aquestes taules són començades»; e faneix: «vel Saturnum»".
Observacions:En llatí a l'ítem 196.
18. Hermes Trismegist, Llibre d'Hermes en judicis
Text:"Ítem, un altre libre appellat Ermes en juhís, en català, scrit en pergamins, ab posts de fust cubert de cuyro vert, ab tancador de parxa de seda verda e d'aur. Lo qual comença en vermelló: «En nom de Déu sia», e en lo negre: «Per tal que vejats en lo girament»; e faneix: «beneyt sia Déu e loat»".
Observacions:Potser és el mateix volum que va posseir després Benet XIII d'Avinyó (c. 1328 – 1423), segons l'inventari de la seva biblioteca privada: Barcelona - BC - Manuscrits – 235, ff. 1r-23r – Inventari, Notarial – 30 juny 1423, núm. P 454.
24. Yĕhudà ben Mošé ha-Kohen, Iṣḥāq ben Sid, Taules alfonsines, Traductor: Anònim
Text:"Item, un altre libre appellat Taules alfonsines, en català, scrit en pergamins ab posts de fust cubert de cuyro vermell empremptades ab senyal reyal a cada part, ab dos tancadors de fil groch e vermell. Lo qual comença: «Taules de les diffarèncias», e faneix en vermelló: «in Maiorica»".
26. Anònim, Llibre del compàs de navegar, Traductor: Anònim
Text:"Ítem, un altre libre appellat Libre sobre la carta de navagar, en cathalà, scrit en paper de Xàtiva, ab cubertes de pergamins senars. Lo qual comença: «Del cap de sent Vicens», e faneix: «carta de vent»".
33. Haitó de Gorigos, Flor de les Històries, Traductor: Anònim
Text:"Item, un altre libre appellat De las batalles dels tartres, scrit en paper, descornat, ab cunbertas de paper engrutades et cubert de cuyro blanch. Lo qual comença: «Ací comença lo libre de la Flor de les istòrias»; e faneix: «en lo mes de agost. Deo gracias. Amen»".
Observacions:Aquest volum contenia la versió completa del text. El ms. conservat (BC 490, ed. A. Hauf a Gorigos 1989) està mancat del llibre IV.
35. Guillem de Conches, Summa de filosofia
Text:"Ítem, un altre libre appellat Suma de philosofia, en cathalà, scrit en paper, ab posts de paper engrutades, cubert de cuyro vermell empremptades, ab sos tancadors de bagua e de botó. Lo qual comença en vermelló: «In nomine domini», e del negre: «En nom del pare»; e faneix en vermelló: «per mestre G[uill]em de Conques, anorman»".
Observacions:Torres 1836, pp. 283 i 714, va identificar l'autor amb un suposat autor català anomenat 'Gem de Conques'. Bohigas 1985, p. 99, n. 76, va suggerir que el ms. BnF Esp. 255 podria ser una còpia d'aquest ms. del rei Martí.
54. Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn, Liber de eclipsi solis et lune, Traductor: Anònim
Text:"Ítem, un altre libre appellat de l'eclipsi del sol e de la luna, en latí, scrit en pergamins, ab posts de fust empremptades, cubert de cuyro vermell, sens tancador, lo qual comença: «Ad sequens opus», e faneix: «pro fine marcii»".
61. Anònim, Llibre de judicis temporals esdevenidors
Text:"Ítem, un altre libre appellat De juys temporals sdevenidors, en romanç, scrit en paper, ab posts de paper engrutades e cuberta de pergamí ab tancadors de bagua. Lo qual comença: «A prenosticar los temporals sdevenidors», e faneix: «qui són bons lo millor»".
102. Anònim, Llibre d'art de geomància
Text:"Ítem, un altre coern de paper appellat De art de geomència, en cathalà, ab una cuberta de pergamí sanar. Lo qual comença: «Nostro Senyor Déus Jhesu Christ», e faneix: «en qual signa serà la luna»".
113. Anònim, Tractat dels dotze signes (referències genèriques)
Text:“Ítem, un libre petit appellat Tractat de natura dels signes, en pla, scrit en paper, ab posts de paper engrutades e cuberta de cuyro vermell empremptades, ab dos tancadors de bagua, lo qual comença: «Àries és signe», e faneix: «dolor e destrucció»”.
117. Ramon Llull, Taula general, Traductor: Anònim
Text:"Ítem, un altre libre appellat De la sciència d'En Lull, scrit en paper, ab cuberta de pergamí sanar e tancador de bagua. Lo qual comença en vermelló: «Déus bo! En virtut», e en lo negre: «La rahó»; e faneix: «.M.CCC.XCI.»".
Observacions:El començament reprodueix el de la invocació inicial. Aparentment, l'íncipit correspon a la retrotraducció catalana (Cat. II) feta a partir de la segona traducció llatina (Lat II, inc. «Ratio quare ista Tabula ponitur esse generalis...»), però no al que transmeten els dos mss. conservats d'aquesta versió.
Còpia datada l'any 1391.
130. Ibn Abī-l-Riǧāl, Llibre de les nativitats, Traductor: Anònim
Text:"Ítem, un altre libre appellat Suma de Alí Abenrajell, en romanç, scrit en paper, ab posts de fust e cubert de cuyro vermell, ab dos tancadós de fil vert. Lo qual comença: «Tholomeu diu», e faneix: «la figura del cel»".
Observacions:Vegeu ítem 11.
133. Cofó de Salern, Llibre dels membres del cos de l'home, Traductor: Anònim
Text:"Ítem, un altre libre appellat Dels menbres del cors de l'hom, en cathalà, scrit en pergamins ab posts de paper engrutades e cuberta de cuyro vermell empremptat, ab dos tancadors de bagua. Lo qual comença: «Car l'ordonament», e faneix: «de les altres calitats»".
Observacions:L'obra és breu, així que el volum n'havia de contenir altres, potser també d'anatomia: cfr. Ricard l'Anglès, Anatomia, Traductor: Anònim.
197. Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn, Compositio et utilitates quatrantis novi, Traductors: Ermengol Blasi, Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn
Text:"Ítem, un altre libre appellat Speculum astrologie scrit en pergamins ab posts de fust cubert de cuyro vermell ab dos tancadors de cuyro vermell, lo qual comença en vermelló «Incipit prohemium» e en lo negre «Cum sciencia astronomica» e faneix «de introitu tabularum»".
207. Gerard de Cremona, Theorica planetarum
Text:Liber de strologia. Inc. «Circulus...». Expl. «... hec consideracio».
238. Yĕhudà ben Mošé ha-Kohen, Iṣḥāq ben Sid, Taules alfonsines, Traductor: Anònim
Text:"Ítem, un altre libre appellat Taules alfonsines, en romanç, scrit en paper ab posts de paper engrutades e cubert de cuyro vermell, ab dos tancadors de bagua. Lo qual comença: «Per ço és atrobat», e faneix: «havets aüdes altres»".
269. Marco Polo, Llibre de les províncies del gran emperador del Catai, Traductor: Anònim
Text:"Ítem, un altre libre appellat Marcho Polo, en romanç, scrit en paper ab posts de fust cubert de cuyro vert sens tancadors. Lo qual comença en la primera carta: «Açí comença lo Libre de les provínçias», e faneix en la derrera carta: «qui dedit expleri laudetur mente fideli»".
286. Al-Qabīṣī, Llibre dels judicis de les estrelles, Traductor: Anònim
Text:"Ítem, un altre libre appellat Alcabissi, en català, scrit en paper ab posts de paper engrutades, ab cuberta de pergamí, ab dos tancadors de cuyro. Lo qual comença: «En nom de nostro senyor», e faneix: «explicit. Deo gracias»".

Observacions

Biblioteca de 289 volums, escits en llatí, català, francès, castellà, aragonès, occità, hebreu i àrab. Moltes de les traduccions que conté són anteriors al regnat de Martí, i cal situar-les majoritàriament en els de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) i Joan I el Caçador (1350 – 1396).

Es tracta d'un inventari parcial dels béns del rei Martí, el més extens dels tres que es conserven (els altres dos són dels objectes i llibres de la capella reial i dels objectes i relíquies llegats al monestir de les Santes Relíquies fundat pel rei). Tot i presentar-se com un inventari dels llibres del rei, de la biblioteca reial n'inclou només una part, la constituïda sobretot per les obres d'astrologia i altres matèries afins que havien interessat obsessivament Pere III i, en particular, Joan I. Aquest inventari conté els béns que havien de ser lliurats a la reina vídua, Margarida de Prades, que segurament els va alienar. Tots els llibres eren al Palau Reial Major de Barcelona (Riera 2005: 114 i 117).

Se'n conserva també una còpia completa del s. XVIII de fra Manuel Ribera (1652-1736) entre els llibres procedents del convent de la Mercè de Barcelona, conservats a ACA, C, Col·leccions: Manuscrits, ms. 167, ff. 240r-350r, utilitzada per Torres 1836.

Bibliografia

Edicions:Massó i Torrents (1905), "Inventari dels béns mobles del ..."
Reproduccions:Arxiu de Sciència.cat (reprod. digital parcial [ff. 1r-29v] en b/n).
Internet Archive (ed. Massó 1905)
Citacions:Torres Amat (1836), Memorias para ayudar a formar un ...
Font i Sagué (1908), Historia de les ciencies naturals ..., pp. 9 i 228
Bohigas i Balaguer (1985), Sobre manuscrits i biblioteques
Roy Marín - Navarro Bonilla (1999), "La librería del rey Martín I ..."
Riera i Sans (2005), "La bibliothèque du roi Martin"
Chabás Bergón (1992), L'Astronomia de Jacob ben David ...
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ...
Yarza Luaces (2010), "Los libros del rey Martín"
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).