MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

doc187 (30 / juny / 2024)

Barcelona - Arxiu Històric de Protocols de Barcelona - Protocols notarials – 113/106

Publicació de la fitxa: 2015-11-14
Darrera modificació: 2015-11-16
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Inventari
Per unitat productora:Notarial

Matèria

BarcelonaGramàticaLiteraturaLlibresMàgiaPintorReligióTraduccions

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu Històric de Protocols de Barcelona - Protocols notarials
Signatura:113/106
Òlim:Bernat Pi, llig. 25, plec d'inventaris de diversos anys.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:9 agost 1444
Lloc:Barcelona

Contingut

Regest

Inventari dels béns de Rafael Isern, potser pintor de retaules, de Barcelona. Inclou béns del pare (almenys alguns llibres), Bernat Isern, pesador del pes reial de Barcelona, que el premorí (1437). Designà hereu universal el seu oncle matern, el pintor Bernat Martorell.
Persones relacionades
1. Rafael Isern (c. 1427 – 1444) - posseïdor de llibres
2. Bernat Pi (fl. 1408 – 1450) - notari
3. Bernat Isern (fl. 1397 – 1437) - posseïdor precedent

Text

Llibres
2.2. Melitó de Sardes (pseudo), El Traspassament de la Verge Maria
Text:"Ítem, un altre libre scrit en paper, ab cubertes de posts de fust cubertes de cuyro negra, ab dos gaffets e sinch bolletes de lautó, appellat Gamaliel, lo qual comença: «En aquell temps que Jesucrist...»; e feneix la primera pàgina de la primera carta: «avia nom ab Aramatia e era»; e feneix lo dit libre: «... gràcias ne sien dades al senyor del cel. Amén. Amén». E en la fi del dit libre és Lo Pessament de la Verge Maria, lo qual comença: «Açò és Lo Pessament de madona sancta Maria...»; e feneix: «... que·ns port al goig de paradís»".
Observacions:Correspon al núm. 6 de l'inventari del pare, on no s'especifica tant el contingut del volum i acaba amb unes paraules en llatí que devien ser d'un colofó.
11.1. Agustí d'Hipona [sant] (pseudo), Oració de sant Agustí, Traductor: Anònim
Text:"Ítem, un altre libre scrit en pergamins, de forma de vuyt cartes <lo> full, ab cubertes de posts de fust cubertes de cuyr lahonat, sens gaffet, en lo qual libre és la Oració de sent Agostí e moltes altres oracions e los .VII. salms, en pla. Lo qual comença: «Molt alt senyor...»; e feneix: «... de nós pietat. Amén»".
Observacions:Correspon al núm. 10 de l'inventari del pare, on no es detalla tant el contingut del volum ni s'informa de la llengua en què era escrit. També conté els Set salms penitencials.

Observacions

Acabat el 5 de setembre del mateix any.
Biblioteca de 13 llibres, en català i en llatí. Quasi tots (núm. 1-9 i 11-13, i potser també el núm. 10) provenien de l'herència del pare, Bernat Isern. Vegeu Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 113/106 – Inventari, Notarial – 31 gener 1437.
Altres llibres: Evangelis (1), que havien pertangut al pare (nota de possessió al final: «Aquests Evangelis són d'En Bernat Isern»); Gamaliel (2.1); Disputa del bisbe de Jaén (3); Gènesi (4); Tristany (5); Flor del Saltiri (6); Flor del Saltiri, el salm Miserere mei, l'oració de sant Brandà i altres oracions (7); Bernat Metge, Lucidari (8); i el primer llibre de comptes de Bernat Isern, de 1397 (9), en català. -- Donat, Partes orationis et regule grammatice, Ps.-Cató, Disticha Catonis, i Innocenci III, De contemptu mundi (10); Horae (12); i Psalmi vesprales (13), en llatí. Iglesias 1996 no donà número al núm. 9.

Bibliografia

Edicions:Madurell i Marimon (1949-1952), "El pintor Lluís Borrassà: su ...", 10 (1952), pp. 346-349, doc. 839 (biblioteca, a les pp. 347-348)
Madurell i Marimon (1974), Manuscrits en català anteriors a ..., p. 69, doc. 93 (només un dels llibres de la biblioteca, Evangelis)
Madurell i Marimon (1974), "Regesta documental de biblias ...", p. 38, doc. 45 (només un dels llibres de la biblioteca, Gènesi)
Iglesias Fonseca (1996), Llibres i lectors a la Barcelona ..., doc. 230 (biblioteca, completa)
Citacions:Madurell i Marimon - Rubió i Balaguer (1955), Documentos para la historia de la ..., pp. 671-672 (biblioteca)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).