MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

doc181 (22 / November / 2024)

València - Arxiu Capitular de la Catedral de València - Pergamins – núm. O.7430

Publicació de la fitxa: 2015-10-10
Darrera modificació: 2024-10-15
Bases de dades:Sciència.cat, Arnau

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:bàsica

Tipologia

Tipus de document:Inventari
Per unitat productora:Notarial

Matèria

FísicLlibresMedicinaMestreReligióTraduccions

Identificació

Localització

Arxiu / fons:València - Arxiu Capitular de la Catedral de València - Pergamins
Signatura:núm. O.7430

Data i lloc

Datació:expressa
Data:30 juliol 1318
Lloc:València

Contingut

Regest

Inventari dels béns d'Arnau de Vilanova fet per Ramon Conesa, paborde de l'Almoina de la Seu de València i marmessor testamentari d'aquell.
Persones relacionades
1. Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311) - posseïdor de béns
2. Ramon Conesa (fl. 1305 – 1333) - marmessor
3. Jaume Martí (fl. 1295 – 1333) - notari

Text

Llibres
7. Arnau de Vilanova, Repetitio super aphorismo Hippocratis «Vita brevis»
29. Arnau de Vilanova, Speculum medicine
38. Arnau de Vilanova, Aphorismi de gradibus
39. Arnau de Vilanova, Tractatus de intentione medicorum
42. Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), Expositio unius anforismi tenuis et certe diete
Observacions:Vilanova (2014), Expositio super aphorismo ...
99. Arnau de Vilanova, Expositio super aphorismo Hippocratis "in morbis minus..."
Text:"Unus quaternus qui incipit «In morbis»"
111. Arnau de Vilanova, Si quis intente desiderat scire
315. Arnau de Vilanova, Regimen Almarie
Text:"Item, quemdam libellum in papiro qui incipit: «Exercitus non debet», et est ibi parum scriptum".
327. Arnau de Vilanova, Practica summaria
Text:"Item, tres quaternos de manu magistri quorum primus incipit: «In dolore capitis»".
328. Arnau de Vilanova, Pràctica sumària, Traductor: Anònim
Text:"Item, quemdam papiri quaternum qui incipit: «A persona que ha dolor de testa»".

Observacions

És un inventari comprensiu, que incorpora i passa a net, en un suport volgudament més consistent, els inventaris que havien estat fets des de la mort d'Arnau de Vilanova, elaborat per ordre del marmessor Ramon Conesa a València el 30 de juliol de 1318. A l'inici esmenta i, en part, reprodueix tres inventaris previs: 1) el dels llibres d'Arnau que eren a casa de l'apotecari Pere Jutge (fl. 1285 – 1316), també marmessor del metge, a Barcelona, elaborat en aquesta ciutat el 6 de desembre de 1311 (num. 1-4); 2) l'inventari post mortem dels béns que Arnau tenia a València, ordenat per Ramon Conesa el 9 de febrer de 1312 i fet pel notari Tomàs de Claramunt (núm. 5); i 3) l'inventari dels llibres i altres béns del metge que custodiava Arnau «de Fabrias» o «Fabricis» (Fargues?), sense data (núm. 6-254). La resta dels béns (núm. 255-379) eren a la casa que Arnau tenia a València o bé foren recuperats per Conesa. Els núm. 299-379 eren en dos cofres negres localitzats «in camera domini magistri Arnaldi».

Bibliografia

Edicions:Chabàs i Llorens (1903), "Inventario de los libros, ropas y ..."
Catàlegs:Martí de Barcelona (1935), "Regesta de documents arnaldians ...", p. 296, doc. 154
Olmos Canalda (1933-1936), "Inventario de los documentos ...", núm. 1410
Alanyà i Roig (2011-2013), "Diplomatari de mestre Arnau de ...", p. 153, doc. 208 (amb la data errònia de 1311)
Citacions:Carreras Artau (1935), "La llibreria d'Arnau de Vilanova"
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).