MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc18 (28 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 265, f. 93v

Publicació de la fitxa: 2012-06-01
Darrera modificació: 2021-02-21
Bases de dades:Sciència.cat, MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Tresoreria
Per unitat productora:Reial

Matèria

Apotecari/especierCòpiesFamiliar/domèsticFilosofia naturalLlibresReiTraduccions

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Lleida

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Mestre Racional
Signatura:vol. 265, f. 93v
Òlim:Libre segon del compte d'En Pere Bohïl (Tresoreria del rei)

Data i lloc

Datació:expressa
Data: juliol 1302
Lloc:Barcelona

Llengua

Català

Contingut

Regest

Pere Boïl, tresorer del rei, paga a l'apotecari de la reina, Guillem Jordà, les despeses d'un llibre de filosofia que aquest féu fer a Lleida per a Jaume II.
Persones relacionades
1. Guillem Jordà (fl. 1294 – 1330) - beneficiari
2. Pere Boïl (m. 1323) - atorgant
3. Jaume II el Just (1267 – 1327) - ordenant, posseïdor de llibres
4. Blanca de Nàpols (1283 – 1310) - esmentat

Text

Transcripció:«Ítem, done a maestre Guillem Jordà, apothecari de madona la reyna, que li eren deguts ab .I. albarà de scrivà de ració per rahon d'un libre de philosoffia lo qual féu fer en Leyda a obs del senyor rey. — Centum triginta octo sol., .IIII. dnr. jacc. et viginti unum sol. barchn.»
Llibres
Guillem de Conches, Summa de filosofia
Observacions:Martí de Barcelona 1990-1991, proposa aquesta identificació, discutida per Badia i Pujol a Conchis 1997. Tanmateix, la presència de la traducció a l'inventari de Bernat Serra (Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 14/1, ff. 72r-75v i 85v – Inventari, Notarial – 22 juny 1338) sí que fa pensar en un origen cortesà. Tot i que aquest document no permet assegurar res (ni tan sols que s'encarregués una traducció), Jaume II, Lleida i la implicació de Guillem Jordà constitueixen hipòtesis versemblants per a l'origen d'una traducció d'aquest perfil.

Bibliografia

Edicions:Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, pp. 393-394, § *2
González Hurtebise (1911), Libros de tesorería de la Casa ..., p. 63, núm. 247
Citacions:Martí de Barcelona (1990-1991), "La cultura catalana durant el ...", 91 (1990), p. 231, núm. 156
Ronca - Badia - Pujol (1997), Guillelmus de Conchis Dragmaticon ..., p. 280
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).