MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

doc178 (22 / November / 2024)

Cervera - Arxiu Comarcal de la Segarra - Fons notarials: Cervera – Pere Joan Valentí, àlias Falcó, ff. 25r, 29r-34r, 85r i 89v

Publicació de la fitxa: 2015-08-19
Darrera modificació: 2024-10-15
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:bàsica

Tipologia

Tipus de document:Inventari
Per unitat productora:Notarial

Matèria

AnatomiaDoctrina moralDretEnciclopedismeFarmacologiaFilosofia naturalGramàticaHistòriaLiteraturaLlibresMedicinaMercaderReligió

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Cervera

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Cervera - Arxiu Comarcal de la Segarra - Fons notarials: Cervera
Signatura:Pere Joan Valentí, àlias Falcó, ff. 25r, 29r-34r, 85r i 89v

Data i lloc

Datació:expressa
Data:1439
Lloc:Cervera

Contingut

Regest

Inventari dels béns de Mateu Novella, mercader de Cervera i ciutadà de Barcelona.
Persones relacionades
1. Mateu Novella (m. 1439) - posseïdor de llibres
2. Pere Joan Valentí (fl. s. XV-1) - notari

Text

Llibres
2. Anònim, Receptari de medicina (referències genèriques)
Text:“Ítem, hun altre libret de paper sens cubertes en què ha moltes medecines e receptes”.
Observacions:En un arquibanc gran, juntament amb un llibre que conté un saltiri i un missal.
5. Pere Hispà, Tresor de pobres, Traductor: Anònim
Text:“Ítem, un altre libre de paper scrit ab cubertes de fust guarnit de aluda vermella appellat Thesaurus pauperum, e comence: «Donada a beure maravellosament», e fenex: «de clarifficar los pits e la veu»”.
14. Guillem de Conches, Summa de filosofia
Text:“Ítem, hun altre libre de paper scrit ab cubertes de fust guarnit de aluda vermeylla e ab .X. platons de lautó e ab dos gaffets, apellat Boeci, De consolació, e comence: «O tu, honrador duch d'Ormendia», e feneix: «per infinida secula seculorum, amen»”.
Observacions:Identificació correcta a Riera i Sans (1984), "Sobre la difusió hispànica de ...", p. 326
18.1. Anònim, Llibre de natures de bèsties i d'ocells i de llur significació, Traductor: Anònim
Text:“Ítem, hun libre de paper scrit ab cubertes engrutades de aluda vermella appellat Libre de proprietats e natures de les bèsties e Libre de doctrina, e comence: «Ací comencen les proprietats», e feneix: «cor hun anap d'aygua per Déu donech»”.
18.2. Jaume II el Just, Llibre de saviesa del rei En Jaume d'Aragó
Text:Vegeu ítem 18.1.
23.2. Anònim, Tractat de medicina no identificat (Duran 3/23.2)
Text:“Ítem, hun altre libre de paper scrit ab cubertes engrutades de aluda blancha, appellat Galièn. E comence: «Anthonomia [sic] dicitur ab ana»; e fenex: «de costs la fenedura»”.
Observacions:La primera obra (23.1) deu ser l'atribuïda a Galè (pseudo), Ricard de Wendover, Anatomia vivorum, que també circulà en català.

Observacions

Biblioteca de 28 volums, en català, occità i llatí.
Altres llibres: Ramon Llull, Llibre de Déu, en català (10 i 11); Jaume de Cessoles, Liber de ludo scacorum, en llatí (12); Llorenç de Blois, Libre de vicis e de virtuts, en català (13); Matfre Ermengaud, Breviari d'amor, en occità (15); Julius Valerius, Epitome? (Alexandre), en català, inc. «Segons que recompten los philosoffs» (20).

Bibliografia

Edicions:Duran i Sanpere (1917), "Notícia de llibres en inventaris ...", pp. 131-134, doc. 3 (biblioteca)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).