MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

doc176 (17 / April / 2025)

Madrid - Biblioteca de la Real Academia de la Historia - Manuscritos – 9-5729

Publicació de la fitxa: 2023-09-30
Darrera modificació: 2023-09-30
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:bàsica

Tipologia

Tipus de document:Inventari
Per unitat productora:Personal/familiar

Matèria

Llibres

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Madrid - Biblioteca de la Real Academia de la Historia - Manuscritos
Signatura:9-5729
Òlim:9-26-5-D-119
Z-72

Data i lloc

Datació:expressa
Data:1627

Contingut

Regest

Inventari de la biblioteca de Gaspar de Guzmán y Pimentel, comte-duc d'Olivares.
Persones relacionades
1. Gaspar de Guzmán y Pimentel (1587 – 1645) - posseïdor de llibres

Text

Transcripció:Títol: Biblioteca selecta del Conde-Duque de Sanlúcar, gran chanciller, de materias hebreas, griegas, arábigas, latinas, castellanas, francesas, tudescas, italianas, lemosinas, portuguesas, etc. (Marañón 1935: 679n)
Llibres
24.18. Anònim, Lapidari (referències genèriques)
Text:"Lapidario. — De la virtud de las piedras, en catalán. Folio. Cax. 24, núm. 18".
Observacions:Al f. 153r de l'inventari. Gallardo 1863-1889: IV, col. 1494.
Fernández 2013: 210-211 proposa identificar-lo amb el lapidari d'Alfons X el Savi, perquè hi havia altres obres alfonsines a la biblioteca i perquè circulà en català l'obra d'Ibn Abī-l-Riǧāl, Kitāb al-bāriʿ fī aḥkām al-nuǧūm wa-l-tawāliʿ (Libro conplido en los judizios de las estrellas), però no s'ha documentat la circulació del lapidari alfonsí en català.
L.14. Abraham ibn ʿEzra, Llibre introductori
Text:"Astrología judiciaria, de Abraham Aben Ezrra, en Lemosín. Fol. Cax. L núm. 14" (ms. RAH)
"Abraham Abenzoart. — Del juicio de las estrellas, en fol. (L, 14.)" (Gallardo)
Observacions:Als ff. 200v-201r de l'inventari. Gallardo 1863-1889: IV, col. 1483.
És el ms. El Escorial - RBME - Manuscritos - N.I.19, que conté aquesta i cinc obres astrològiques més de l'autor, amb el títol conjunt de «Libre de juhïns de les estelles».

Observacions

Vers 1625, Olivares encarregà la realització d'aquest inventari a Lucas de Alaejos, bibliotecari d'El Escorial, que l'acabà l'any 1627 (després fou prior del monestir i morí el 1631). Original perdut, segurament a finals del s. XVIII en l'incendi del palau de Buenavista, llavors la residència madrilenya dels ducs d'Alba. Se'n conserven tres còpies del s. XVIII. La més perfecta (RAH) diu haver estat "fiel y puntualmente hecha del original que se conserva en la Biblioteca del excelentísimo señor Duque de Huéscar" (títol del primogènit de la casa d'Alba) per Manuel Angulo a Madrid l'any 1744 (Emanuel Angulo fecit Matriti 1744). Una segona còpia, amb errors de còpia i segurament dependent de l'anterior, és a la Real Biblioteca (ms. II/1781); i una tercera, que inclou una secció de llibres prohibits que no és a les altres, és a la Vaticana. A la còpia de la RAH, els llibres es distribueixen entre els d'autors d'obres impreses (pp. 2-156) i els d'autors d'obres manuscrites (pp. 159-240), i acaba amb un extens índex de matèries (pp. 241-721).

Segons aquest inventari, la biblioteca tenia uns 2.700 llibres impresos i uns 1.400 manuscrits. D'acord amb els interessos d'Olivares, hi tenen un pes especial les obres d'història, política, dret, ciència i tècnica, geografia, viatges, astrologia, màgia i endevinatòria, i menor les obres religioses i literàries. La col·lecció, en part, era heretada del seu pare, que havia estat ambaixador i virrei de Sicília i Nàpols, però sobretot era fruit de diversos mètodes d'adquisició, des de la compra fins a l'espoliació d'altres biblioteques nobiliàries i eclesiàstiques, facilitada per la llicència expressa que obtingué del rei per a expropiar tots els llibres que volgués i per la de la Inquisició per a fer-se amb tot tipus de llibres prohibits. Entre d'altres, el seu agent incautà els llibres que havien estat de Zurita o part de les biblioteques de San Juan de la Peña i de Poblet. No existeix cap relació de les obres que el comte-duc continuà adquirint des de l'elaboració d'aquest inventari fins a la seva mort, l'any 1645. El fons d'impresos, especialment, patí una gran dispersió a la seva mort (una part anà a parar al convent dels carmelites descalços de Sevilla i, més tard, la majoria d'aquests a la Universitat de Sevilla), però una part important del fons de manuscrits passà a mans del rei (1654), que el cedí a la biblioteca d'El Escorial (1656), on es conserven els que van sobreviure al gran incendi de 1671 i a altres accidents soferts per aquesta institució.

Bibliografia

Edicions:Gallardo (1863-1889), Ensayo de una biblioteca ..., vol. 4, cols. 1479-1527 (edició fragmentària a partir de la còpia de la RAH)
Catàlegs:Marañón (1935), "La biblioteca del Conde-Duque de ..."
Andrés (1972-1973), "Historia de la biblioteca del ..."
Wagner (1991), "Sobre el paradero de algunos ..."
Citacions:Huarte Morton (1955), "Las bibliotecas particulares ...", p. 558 (comparació de les còpies)
Wood - Roe - Lawrance (2011), Poder y saber: bibliotecas y ... (veg. recensió)
González Sánchez (abril 2012), "Vestigios de una biblioteca ..."
Fernández Fernández (2013), Arte y ciencia en el scriptorium ..., pp. 91-96 (biblioteca) i 210-211 (lapidari en català)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).