MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc17 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu Històric de Protocols de Barcelona - Protocols notarials – 14/1, ff. 72r-75v i 85v

Publicació de la fitxa: 2012-05-30
Darrera modificació: 2020-09-15
Bases de dades:Sciència.cat, MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Inventari
Per unitat productora:Notarial

Matèria

CirurgiaCirurgiàEnciclopedismeFarmacologiaFilosofia naturalGeomànciaGinecologiaHistòria naturalLlibresLul·lismeMedicinaOftalmologiaReligióTraduccions

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu Històric de Protocols de Barcelona - Protocols notarials
Signatura:14/1, ff. 72r-75v i 85v
Òlim:Pere de Folgueres (major), Capibrevium, 21-V-1338 a 18-X-1338.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:22 juny 1338
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Inventari dels béns de Bernat Serra (àlies Bernat Metge), cirurgià del rei, ciutadà de Barcelona.
Persones relacionades
1. Bernat Serra (s. XIII – 1338) - posseïdor de llibres
2. Pere de Folgueres (major) (fl. 1338 – 1345) - notari
3. Roger [mestre] (m. 1318) - posseïdor precedent

Text

Llibres
2. Guillem de Conches, Summa de filosofia
Text:"Primo quendam librum in pergamenis scriptum cum cohoperta virmilia de postibus vocatum Summa filosofie, scriptum in romancio".
Observacions:A identificar, molt probablement, amb aquesta obra per la data, el títol, la llengua i el cercle de Bernat Serra. Vegeu ítem 28.
9. Abū-l-Qāsim al-Zahrāwī, Cirurgia, Traductor: Jafudà Bonsenyor
Text:"Item quendam alium librum vocatum Alboquerim, Dels ferres, scriptum in pergamennis, cum cohoperta de postibus et de corio albo".
Observacions:Podria ser la traducció catalana d'aquesta obra que Jafudà Bonsenyor elaborà a instància de Jaume II l'any 1313 (Cifuentes 2006). Noteu que ja tenia una traducció llatina d'aquesta obra (ítem 14) i que també tenia els proverbis del mateix Bonsenyor (ítem 24).
17. Ibn Wāfid, Llibre de medicines particulars, Traductor: Anònim
Text:“Item quendam librum vocatum Agregador, cum cohoperta virmilia sine postibus”.
Observacions:En llatí o en català.
24. Jafudà Bonsenyor, Paraules de savis i de filòsofs
Text:"Item quendam alium librum in papiro scriptum cum cohoperta virmilia de consuetutibus quem composuit magister Jafudanus".
Observacions:Col·lecció de proverbis en català produïda a l'entorn de Jaume II, com també ho va ser la traducció d'al-Zahrawi i segurament també la Summa de filosofia de Guillem de Conches.
28. Guillem de Conches, Summa de filosofia
Text:"Item quendam librum vocatum del Duch scriptum in papiro, in romancio".
Observacions:A identificar amb aquesta obra, una enciclopèdia dialogada entre un duc preguntador i un filòsof. La data, la llengua i el cercle de Bernat Serra ho fan plausible. Vegeu ítem 2.

Observacions

Biblioteca de 33 volums, en llatí i en català. Nombrós instrumental quirúrgic.

Altres llibres: llibres d'oracions (1), Chirurgia de Teodoric Borgognoni i Glosse quatuor magistrorum (3), Chirurgia de Roland de Parma (4), Viaticum d'Ibn al-Jazzar tr. per Constantí (5), Chirurgia de Roger de Salern (10), Chirurgia de Bru de Longoburgo (11), Responsum epistole in cura morborum oculi de Jhesus filius Haly (12), Chirurgia d'Albucasis (14), Compendium Salerni (15), un que comença “Ad cognitionem complectionum medicinarum” (?) (16), Chirurgia de Rasís ("Rahis") (18), Etymologie d'Isidor ("Ysidorii") (20), Megategni de Galè (21), un que comença “Rex opifex” (= Ars geomancie, d'Hug de Santalla?) (22), De septuaginta nominibus Beate Marie (25), Trotula (26), un llibre de filosofia ("quendam librum de philosophia in papiro scriptum") (27), Experimenta de Guillem de Suremeye (30), Septem gaudia Beate Marie (32), Macer o De viribus herbarum d'Ot de Meung (33), tots en llatí.

Admeten dubtes sobre la llengua en què eren escrits (pel perfil del posseïdor i per tenir circulació documentada en català a l'època o poc més tard): Chirurgia de Teodoric Borgognoni ("Thederich") (6), Aphorismes Ypocratis (7), Liber Almansoris de Rasís ("Almençor") (8), Chirurgia d'Albucasis ("Alboquerim, Dels ferres") (9), Antidotarium [de Nicolau de Salern? d'Arnau de Vilanova? del Ps.-Mesué?] ("Anthidotari") (13), Agregador del Pseudo-Serapió (17), Chirurgia de Roger de Salern (19), Chirurgia de Lanfranc de Milà, en paper (23), i obres vàries de Ramon Llull ("de opere fratris Raymundi Lulli"), en paper (31).

Una part dels llibres i dels instruments quirúrgics havien pertangut a mestre Roger, rector de Vallbona i cirurgià, del qual Bernat Serra els havia obtingut, per intermediació reial, el 1319.

Bibliografia

Edicions:Carreras Valls (1936), "Introducció a la història de la ...", pp. 8-25
Carreras i Valls (1936), El llibre a Catalunya (1338-1590), pp. 43-45
Hernando i Delgado (1995), Llibres i lectors a la Barcelona ..., vol. 1, pp. 134-137, doc. 76
Gonzalvo - Coll - Samprón (1996), El protocol del notari Pere de ..., pp. *** (inv. complet)
Citacions:Comenge i Ferrer (1903-1904), "Formas de munificencia real para ...", p. 6
Martí de Barcelona (1990-1991), "La cultura catalana durant el ...", [91], p. 231, doc. 350, i [92], p. 411, doc. 350
García Ballester (1982), "Los orígenes de la profesión ...", p. 139
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., pp. 25, 73 i 94-95
Jones (1994), "John of Arderne and the ...", p. 292
McVaugh (1994), "Royal surgeons and the value of ...", pp. 231-232
Ronca - Badia - Pujol (1997), Guillelmus de Conchis Dragmaticon ..., p. 279
Cabré i Pairet (2000), "From a master to a laywoman: a ...", p. 390 (núm. 26)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 127
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).