MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc167 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona - Fons municipal: Manuscrits municipals – 01/1G-34

Publicació de la fitxa: 2015-03-21
Darrera modificació: 2020-09-15
Bases de dades:Sciència.cat, MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:MarmessoriaInventari
Per unitat productora:Notarial

Matèria

FísicLlibresMedicinaRei

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona - Fons municipal: Manuscrits municipals
Signatura:01/1G-34
Òlim:Joan Ginebret et al., Testamentaria de Pere de Portugal, 1466-1469

Data i lloc

Datació:expressa
Data:30 juny 1466
Lloc:Barcelona

Llengua

Català

Contingut

Regest

Inventari dels béns de Pere IV, el Conestable de Portugal, rei dels catalans durant la guerra civil.
Persones relacionades
1. Pere IV el Conestable de Portugal (1429 – 1466) - posseïdor de llibres
2. Joan Ginebret (fl. 1441 - 1466) - notari
3. Bernat de Granollacs (ante 1421 – 1487/1488) - posseïdor de llibres

Text

Llibres
1. Ibn Sīnā, Quart del Cànon, Traductor: Anònim
Text:“Ítem, un libre apellat Evicenna, scrit en pergamins, ab quatre tenchadors d'argent ab armes reals en los dits tenchadors, e ab los parxes brochats d'or, la qual se diu era de mestre Bernat de Granollachs. No pegada”.
Observacions:Inventariat el 2-VII-1466. Nota al marge: “Lo dit Evicenna és stat restituït al dit mestre Bernat de Granollachs, ha-n'i àpoca" [àpoca datada a 22-VIII-1466]. Aquest volum, tot i que tenia l'heràldica reial a la relligadura, devia ser el que Pere de Portugal havia confiscat a Bernat de Granollacs després que aquest es negués a prestar-l'hi: vegeu Batlle Gallart (1980-1982), "Els Granollacs, metges de ...", p. 397, i Batlle i Gallart (1985), "Els Granollacs, una família de ...", p. 62, que no el relaciona amb el de l'inventari. Tot i que ha estat citat (Batllori 1947: 60) com si fos en català, el perfil universitari de Granollacs i els altres llibres mèdics que es coneixen de la seva biblioteca, tots en llatí (Batlle 1980-1082: 398-399; Batlle 1985: 62-63), no semblen fer-ho gaire probable. El 1475 Granollacs va emprar aquest mateix llibre com a garantia d'una venda, assignant-li el valor de 47 lliures: vegeu Barcelona - BC - Arxiu històric – Manuals notarials, 1-fol. – Censal/violari, Notarial – 13 setembre 1475.

Observacions

Biblioteca de 96 llibres, en llatí, català, francès, portuguès, castellà i italià. L'inventari d'aquesta part dels béns es féu entre el 30-VI-1466 i el 22-X-1466.
Altres llibres notables: Eticorum, Politicorum et Yconomicorum d'Aristòtil (8), De oficiis de Ciceró (16), Flos sanctorum (25), De ludo scachorum de Jaume de Cessoles (26), Usaticis (36), De naturalis historia de Plini (42), Ethimologiarum d'Isidor de Sevilla (57), Liber Ysocretis [=Hipòcrates?] (78), De consolatione philosophiae de Boeci (84), en llatí. — Vides de sants (6), Eneida de Virgili (28), Constitucions e usatges de Cathalunya (65), en català. — Arbre de batailles (9), Livre d'Alexandre (10), Epistoles de Sèneca (18), Livre de Sidrach (62), en francès. — Éticas d'Aristòtil traduït per a Carles de Viana (20), Consolación de Boeci (39), Metamorfosis d'Ovidi (73), Sátira de contento del mundo de l'infant Pere de Portugal, pare del conestable (82), obres del marquès de Santillana (86), obres de Boccaccio (92), en castellà. — Obres de Petrarca (24), en italià.

Bibliografia

Edicions:Balaguer i Merino (1881), D. Pedro, el Condestable de ..., pp. 20-35 (biblioteca)
Reproduccions:Catàleg en línia de l'Arxiu Municipal de Barcelona
Citacions:Batllori (1947), "Notícia preliminar: les obres ...", p. 60
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).