MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc1591 (20 / maig / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 338, ff.138r-140r

Publicació de la fitxa: 2024-05-02
Darrera modificació: 2024-05-02
Bases de dades:Sciència.cat, MedCat, FalconAr
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Ambaixada
Per unitat productora:Reial

Matèria

AmbaixadaAmbaixadorCaptiuFalconsFísicHistòria naturalInformeLapidariMedicinaPedraReligiós OPReliquiesVerins

Matèria (FalconAr)

Ocells de caça:grifalt
Personal:ambaixador

Llocs / territoris

Territoris:Egipte (sultanat)
Localitats:Alexandria

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 338, ff.138r-140r
Òlim:Varia 47: Legationum, pars Iª

Data i lloc

Datació:expressa
Data:6 setembre 1322
Lloc:Barcelona

Llengua

Català

Contingut

Regest

Ambaixada de Jaume II al soldà d'Egipte an-Nāṣir Muḥammad dirigida per Berenguer de Castellbisbal, cavaller, i Guerau d'Olivera, ciutadà de Barcelona, de la casa del rei, amb credencials i instruccions sobre: 1) intercedir pels captius cristians; 2) informar sobre la pròxima expedició de conquesta de Sardenya; 3) sol·licitar la guarda del Sant Sepulcre per a predicadors catalanoaragonesos; 4) demanar diverses relíquies; i 5) obtenir la pedra anomenada betzaar, a la qual els metges atribueixen virtuts d'antídot contra verins. El rei envia al soldà, com a regals, draps de luxe i cinc falcons grifalts prims.
Persones relacionades
1. Jaume II el Just (1267 – 1327) - atorgant
2. Berenguer de Castellbisbal (fl. 1321 – 1324) - ambaixador
3. Guerau Saolivera (fl. 1319 – 1322) - ambaixador
4. an-Nāṣir Muḥammad (1284 – 1341) - destinatari

Text

Transcripció:«Legatio comissa per dominum nostrum regem ad soldanum Babilonie Berengario de Castro Episcopali, militi, et Geraldo de Olivaria, civi Barchinone, de domo domini regis. [...] Abilfat Mahomet, fill del molt alt rey Almançor, soldan de Babilònia [...] Informació donada a·n Berenguer des Castellbisbal e a·n Guerau Çaolivera per lo senyor rey d'Aragó en la missatgeria en què·ls tramet al molt alt soldà de Babilònia. [...] [f. 139r] Ítem, sien informats los missatges de procurar e d'haver ab tota diligència del soldà, si n'ha en son poder, hon porà trobar e haver, con mils puxen, d'una manera de pedres qui en lenguatge de Pèrsia és apellada betzaar, qui és pedra de mena e fa·s en les parts d'Índia e, segons que metges dien, val contra tot vení. E ha-n'i de moltes colors, entre les quals dien los savis que val més la groga e puys la vert e puys la foscha [...]».

Bibliografia

Edicions:Finke (1908-1922), Acta Aragonensia: Quellen zur ..., vol. 2, pp. 755-757, doc. 470
Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Masià de Ros (1951), La Corona de Aragón y los ..., p. 325, doc. 51
Capmany i de Montpalau (1961-1963), Memorias históricas sobre la ..., vol. 2, pp. 161-162, doc. 109
Péquignot (2009), Au nom du roi: pratique ..., Annexe I (CD-ROM), pp. 30 i 146, núm. 51 i 298
VFaraudo , s. v. 'bezaart [betzaar]'
Wikipedia CAT , s. v. 'betzoar'
Léxico del comercio medieval , s. v. 'betzaar'
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).