MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc156 (28 / abril / 2024)

València - Arxiu del Reial Col·legi-Seminari de Corpus Christi - Protocols notarials – vol. 23183, s. f.

Publicació de la fitxa: 2020-12-15
Darrera modificació: 2020-12-15
Bases de dades:Sciència.cat, MedCat
Fons:Carmel Ferragud

Descripció

Autor:Carmel Ferragud
Procedència:reproducció
Estat:bàsica

Tipologia

Tipus de document:DebitoriCensal/violari
Per unitat productora:Notarial

Matèria

Censal/violariMenescaliaNobles

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)
Localitats:Sobirats (Alt Penedès)Ulldecona (Montsià)ValènciaXelvaXèrica (Alt Palància)

Identificació

Localització

Arxiu / fons:València - Arxiu del Reial Col·legi-Seminari de Corpus Christi - Protocols notarials
Signatura:vol. 23183, s. f.
Òlim:Protocol del notari Andreu Polgar.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:14 agost 1409
Lloc:València

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

El cavaller Rodrigo Diez i la seua esposa Ramoneta de Vilanova, [pares de Manuel Díez], habitants de València, per pagar 16 lliures que són degudes al notari Francesc Escolà per raó de les escriptures fetes contra Ot de Moncada, i altres serveis que els ha prestats, li concedeixen tots els drets sobre una pensió que cobren el 12 de novembre dels 3,700 sous censals que els fan la ciutat de Sogorb i les viles de Xèrica, Llíria i Vall d'Uixò, segons consta en carta feta el 12 (no consta mes) de 1400, davant el notari Francesc Saidia. El mateix dia Francesc Escolà signa l'àpoca.
Persones relacionades
1. Rodrigo Díez (m. 18 febrer 1413) - atorgant
2. Ramoneta de Vilanova (fl. 1381 – 1414) - atorgant
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).