MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc1486 (28 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1126/1, f. 27v

Publicació de la fitxa: 2020-10-01
Darrera modificació: 2023-07-12
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Lletra
Per unitat productora:Reial

Matèria

InfantSalut/malaltia

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)
Localitats:València

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1126/1, f. 27v
Òlim:Sigilli secreti 14, pars Iª

Data i lloc

Datació:expressa
Data:13 juny 1346
Lloc:Almenara

Llengua

Català

Contingut

Regest

Pere III el Cerimoniós avisa la seva madrastra, la reina vídua Elionor de Castella, que n'ha rebut una carta en la qual li demanava que excusés el seu fill i germanastre del monarca, l'infant Ferran, marquès de Tortosa, d'acudir a la seva presència, com li havia ordenat, a causa d'una eixidura (tumor, erupció, etc.) que li ha sortit al ventre. El rei accedeix a excusar-lo i demana que el vingui a trobar quan se n'hagi guarit.
Persones relacionades
1. Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) - atorgant
2. Elionor de Castella (1307 – 1359) - destinatari
3. Ferran d'Aragó (1329 – 1363) - beneficiari

Text

Transcripció:«Molt alta e cara mare: ffem-vos saber que havem reebuda una letra vostra per la qual nos pregàvets que, com per rahó de la exidura que l'alt infant En Ff[erran]do, fill vostre et car ffrare nostre, ha en lo ventre, la qual li és crescuda [depuy]s que Nós partim de València, segons que l'amat En Fferran Lópeç de Heredia, [lo q]ual nos havets tramès per aquesta rahó, nos ha dit largament, lo dit in[fant devi]a [venir e] ésser [ab] Nós es[t]a anit e que·l deguéssem ha[ver] per escusat. La [qual letra legida e ço que en el]la és contengut bé entès, a la [vostra] altea responents, [deïm-vos que si li dona pruï]ge [o] enuig havem molt [g]ran desplaer, per què l'havem [per escusat, e] haurem plaer, com guarit sia, que encontinent se'n venga a Nós. Datam [en Almenara], sots nostre segell secret, a .XIII. dies del mes de juny, en l'any de [nostre] Senyor mil .CCC.XLVI. — Dominus rex mandavit Matheo Adriani. — [A nostra] ca[ra] mare la senyora dona Elienor, reyna d'Aragó».

Observacions

El document es troba en molt mal estat a causa de l'atac de bibliòfags. La recontrucció (hipotètica) del text que manca és nostra. Cardoner 1973 interpreta «mare» literalment.
Vegeu Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1126/1, ff. 27v-28r – Lletra, Reial – 13 juny 1346.

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., p. 145 (notes a la p. 194)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).