MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc1441 (03 / April / 2025)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 372, f. 154v

Publicació de la fitxa: 2025-01-13
Darrera modificació: 2025-01-13
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Manament
Per unitat productora:Reial

Matèria

AdulteriAlcadiBarberMenescalMestreMusulmansProcésSentència

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)
Localitats:Bunyol

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 372, f. 154v
Òlim:Comune infanti Alfonsi 10

Data i lloc

Datació:expressa
Data:18 març 1323
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

L'infant Alfons, comte d'Urgell i lloctinent general de Jaume II, mana a Guillem de Manresa, el seu procurador als castells de Xiva i Bunyol, de la seva senyoria, que, de ser ferma, observi i faci observar la sentència absolutòria dictada per Alí ben Gorfulla, alcadi d'Elx (jutge assignat pel procurador), de Mahomat Tarassoní, sarraí, alamí (alcadi?) de Bunyol i la Foia, de l'acusació d'Azmet, barber de Bunyol, d'haver comès adulteri amb la seva esposa, no obstant l'apel·lació a la cort que ha fet aquest darrer obtenint una comissió del cas a mestre Façan [Abenxoha, alcadi general del regne de València].
Persones relacionades
1. Alfons III el Benigne (1299 – 1336) - atorgant
2. Guillem de Manresa (fl. 1323 – 1326) - destinatari
3. Alí ben Gorfulla (fl. 1323) - jutge
4. Mahomat Tarassoní (fl. 1322 – 1323) - pledejant
5. Hamet Habeauge (fl. 1322 – 1323) - pledejant
6. Façan Abenxoha (1303 – 1324) - jutge

Text

Transcripció:«Infans, et cetera. Ffideli suo Guillelmo de Minorisa, procuratori nostro in castris de Chiva et de Bunyol, et cetera. Expo[sui]t coram nobis Maphametus Ataraçoni, sarracenus et alaminus dicti castri de Bunyol et Foye eiusdem, quod, cum Azmetus, sarracenus barberius dicti loci, acusasset ipsum Maphametum de adulterio comisso per eum, ut asserebat dictus Azmetus, cum uxore ipsius Azmeti, fuit assignatus iudex per vos super hoc Alí Aben Gorfuyla, alcadius Elchi, qui per sentenciam suam absolvit, ut asseritur, dictum Maphametum ab excesso predicto, et quod, non obstante quod dicta sentencia in rem transiverit iudicatam, dictus Azmetus, tacita veritate, litteram comissionis a nostra curia obtinuit magistro Façani super negocio antedicto. Quocirca, ad supplicacionem dicti Maphameti, [qui] timet preterea capi et alia indebite agravari, vobis dicimus et mandamus expresse quatenus, si dictam sentenciam in rem iudicatam transivisse inveneritis, ex tunc prefatum Maphametum contra formam eiusdem sentencie capi vel alia indebite agravari minime permittatis. Datum Barchinone, .XVº. kalendas aprilis, anno predicto [=anno Domini .Mº.CCCº.XXIIº.]. — Valentinus de Petra, mandato domini infantis facto per Petrum Despens». — [Al marge esq.:] «Sine precio mandato domini infantis facto per [...] portarium».

Observacions

Hem revisat la transcripció.

Bibliografia

Edicions:Pastor i Madalena (2015), Les senyories valencianes dels ..., vol. 2, p. 313, doc. 113
Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Pastor i Madalena (2015), Les senyories valencianes dels ..., vol. 1, p. 776
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).