MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc1423 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Vària – vol. 41

Publicació de la fitxa: 2020-10-05
Darrera modificació: 2020-10-05
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:bàsica

Tipologia

Tipus de document:Inventari
Per unitat productora:Reial

Matèria

Apotecari/especierCensal/violariFamiliar/domèstic

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Vària
Signatura:vol. 41

Data i lloc

Datació:expressa
Data:1315
Lloc:Barcelona

Llengua

Català

Contingut

Regest

En un quadern fet pel recaptador reial Francesc Ferriol en l'any 1315 que inventaria les rendes del rei a Catalunya i els violaris que hi ha assignats es fa constar que Guillem Jordà, apotecari de Jaume II, rep un violari diari de dos quartans de forment mòlt (equivalents llavors a uns 720-740 ss. b. anuals) de les rendes dels molins reials de Barcelona.
Persones relacionades
1. Guillem Jordà (fl. 1294 – 1330) - beneficiari

Text

Transcripció:«Ítem, hi pren En Guillem Jordà .II. quartans de forment mòlts, que valen, segon que blat val, de .DCC.XX. sol. a .DCC.XL. sol.».

Observacions

Vegeu Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Vària – vol. 41 – Inventari, Reial – c. 1327-1329.

Bibliografia

Edicions:Bofarull i de Sartorio (1871), Rentas de la antigua Corona de ... [CODOIN ACA 39], pp. 70-71
Citacions:Ortí i Gost (2000), Renda i fiscalitat en una ciutat ..., p. 368 (sobre el violari)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).