MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc1355 (28 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – caixa 126, núm. 1970

Publicació de la fitxa: 2020-12-12
Darrera modificació: 2020-12-12
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:InformeSuplicació
Per unitat productora:Personal/familiar

Matèria

Aire i ambientRepoblamentSalut/malaltiaSanejament

Llocs / territoris

Territoris:Sardenya (regne/illa)
Localitats:BonaireCàller [Cagliari]

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II
Signatura:caixa 126, núm. 1970

Data i lloc

Datació:estimada
Data:1326 - 1327
Lloc:Bonaire

Llengua

Català

Contingut

Regest

Els consellers de Bonaire s'adrecen a Jaume II —al qual diuen haver enviar quatre cartes i una suplicació, que deu ser la present i que és còpia del contingut d'una carta que ja han tramès a l'infant Alfons— intentant dissuadir el monarca de fer poblar la plana entre Bonaire i Castell de Càller, almenys fins que Bonaire hagi crescut. Destaquen, entre d'altres coses, el caràcter sa i de bella vista que té el puig de Bonaire i, per contra, com n'és de malsana la plana i els efectes que la mala fama tindria en la viabilitat del mateix lloc de Bonaire.
Persones relacionades
1. Jaume II el Just (1267 – 1327) - destinatari
2. Alfons III el Benigne (1299 – 1336) - esmentat

Text

Transcripció:«[...] Primerament, cor lo loch on la dita pobla és hordonada [pels consellers de Bonaire, dins dels seus murs] és loch molt sa e de bella vista [...]
Ítem, cor la plana qui és entre el castell de Bonayre e de Càller és enferma, enaixí que en lo temps que era pizà los ortolans qui y avien cazes no y gozaven dormir de nits per la gran enfermetat qui y era e és vuy. Per què, senyor, ceria gran perhill que, per la dita enfermetat, no·s desabitàs Bonayre, per la mala nomenada qui per la dita enfermetat s'estendria per tot lo món».

Observacions

Sense data, però ha de ser de poc després de la conquesta de Castell de Càller, al plantejar-se el desmantellament de la població de Bonaire per reforçar el domini de Càller i el seu entorn. Bonaire havia sorgit al voltant del campament militar de l'infant Alfons durant el setge, el qual havia estat instal·lat intencionadament dalt d'un puig per defugir l'aire malsà de la plana pantanosa. La segona i definitiva pau amb Pisa es va signar el 9/06/1326, i tot seguit (agost de 1326) els pisans i els antics calleresos van ser forçats a evacuar la ciutadella de Castell de Càller. L'acord final per al trasllat de la població de Bonaire es va signar el 22/01/1327.

Bibliografia

Citacions:Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., p. 196
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).