MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc1349 (27 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – caixa 62, núm. 7660

Publicació de la fitxa: 2020-12-15
Darrera modificació: 2020-12-27
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Informe
Per unitat productora:Reial

Matèria

ExèrcitGuerraInfantSalut/malaltia

Llocs / territoris

Territoris:Sardenya (regne/illa)
Localitats:Càller, setge de

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II
Signatura:caixa 62, núm. 7660

Data i lloc

Datació:expressa
Data:17 maig 1324
Lloc:Càller, setge de

Contingut

Regest

Guillem d'Anglesola informa Jaume II de la bona salut de l'infant Alfons i li demana reforços en homes i diners.
Persones relacionades
1. Guillem (IV) d' Anglesola (m. c. 1333) - atorgant
2. Jaume II el Just (1267 – 1327) - destinatari
3. Alfons III el Benigne (1299 – 1336) - esmentat

Observacions

Guillem d'Anglesola, senyor de Bellpuig, fou un dels nobles als quals Jaume II encomanà la custòdia de l'infant primogènit durant la campanya de conquesta de Sardenya.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).