MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc1347 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – caixa 61, núm. 7566

Publicació de la fitxa: 2020-12-06
Darrera modificació: 2020-12-27
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Informe
Per unitat productora:Reial

Matèria

ExèrcitFísicInfantReiSalut/malaltia

Llocs / territoris

Territoris:Sardenya (regne/illa)
Localitats:Vila d'Esglésies, setge de

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II
Signatura:caixa 61, núm. 7566

Data i lloc

Datació:expressa
Data:4 novembre 1323
Lloc:Vila d'Esglésies, setge de

Llengua

Català

Contingut

Regest

Guillem d'Anglesola contesta una carta de Jaume II en la qual el rei li havia recordat que li havia encomanat l'infant Alfons i li retreia l'excés de llicències de tornada concedides als malalts. Guillem d'Anglesola, en la resposta, se'n disculpa al·legant que això ho havia fet l'infant per iniciativa pròpia. A més, informa el monarca sobre l'estat de salut de l'infant, fent-li saber que darrerament ha estat molt sa i no hi ha res a témer, però, tanmateix, li demana que trameti un o dos bons metges, que no en tenen de bons, i també reforços en homes i diners («jassia, senyor, que no tema res, perquè, senyor, seria mester que vós deguéssets trametre deçà .I. bon mege ho dos car gran feytura avem de bon mege»).
Persones relacionades
1. Guillem (IV) d' Anglesola (m. c. 1333) - atorgant
2. Jaume II el Just (1267 – 1327) - destinatari
3. Alfons III el Benigne (1299 – 1336) - esmentat

Observacions

Jaume II havia encomanat la custòdia de l'infant als nobles Artal de Luna, senyor de Luna, que morí durant el setge de Vila d'Esglésies, i Guillem d'Anglesola, senyor de Bellpuig. En aquesta carta, aquest últim demana metges experimentats en la malaltia que afectà l'exèrcit d'Alfons, que eren els que mancaven.

Bibliografia

Citacions:Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., p. 175
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).