MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc1345 (28 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – caixa 61, núm. 7556

Publicació de la fitxa: 2020-12-27
Darrera modificació: 2020-12-27
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Informe
Per unitat productora:Reial

Matèria

ExèrcitGuerraSalut/malaltia

Llocs / territoris

Territoris:Sardenya (regne/illa)
Localitats:Vila d'Esglésies, setge de

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II
Signatura:caixa 61, núm. 7556

Data i lloc

Datació:expressa
Data:3 octubre 1323
Lloc:Vila d'Esglésies, setge de

Llengua

Català

Contingut

Regest

Guillem d'Anglesola informa Jaume II sobre la salut de l'infant Alfons, ja guarit després d'una malaltia («el senyor infant és sans e alegres, la mercè de Déu, jassia que sia estat malalt, mas ara és ben guarit»), i també li fa saber que ell mateix continua sa. També l'informa sobre la successió del comte d'Empúries i sobre la situació al setge de Vila d'Esglésies, en el qual han mort molts homes, tant d'infanteria com de cavalleria («senyor, vos fem saber que ych ha mort gran res de gens de peu e de caval»), i això ha provocat que la campanya es retardi («per lo gran defaliment que avem de gens sanes») i que la necessitat de reforços, que demana, sigui urgent. En la postdata comunica al rei la mort d'Artal de Luna, senyor de Sogorb i senyaler de l'infant, i li fa saber que del recompte fet per l'infant se'n dedueix que amb prou feines hi ha 700 o 800 homes de peu sans i 500 de cavalleria («no trobe que aje en tot lo setge de .DCC. a .DCCC. hòmens de peu sans [...] d'hòmens a caval no trobam que n'ajem pus de .D. de sans»). També suggereix que caldria enviar algun individu que porti la casa de l'infant, ja que tots els oficials han mort («serà mester que trametéssets al senyor infant qualque? hom? que li regís l'auberch, car no li à romàs negun ofeçiall, que tots són morts»).
Persones relacionades
1. Guillem (IV) d' Anglesola (m. c. 1333) - atorgant
2. Jaume II el Just (1267 – 1327) - destinatari
3. Alfons III el Benigne (1299 – 1336) - esmentat

Observacions

Guillem d'Anglesola, senyor de Bellpuig, fou un dels nobles als quals Jaume II encomanà la custòdia de l'infant primogènit durant la campanya de conquesta de Sardenya.

Bibliografia

Citacions:Arribas Palau (1952), La conquista de Cerdeña por ..., p. 216
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 168 i 184
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).