MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc1341 (27 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – caixa 60, núm. 7421

Publicació de la fitxa: 2020-11-26
Darrera modificació: 2020-11-27
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:bàsica

Tipologia

Tipus de document:Informe
Per unitat productora:Reial

Matèria

Aire i ambientExèrcitInfantSalut/malaltiaMenjar i begudaRei

Llocs / territoris

Territoris:Sardenya (regne/illa)
Localitats:Palmas de Sulcis, campament al golf de

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II
Signatura:caixa 60, núm. 7421

Data i lloc

Datació:expressa
Data:18 juny 1323
Lloc:Palmas de Sulcis, campament al golf de

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

L'infant Alfons informa el seu pare, el rei Jaume II, sobre les circumstàncies del viatge de conquesta de Sardenya i sobre com és el territori que troben en desembarcar-hi, també des del punt de vist sanitari i de la disponibilitat d'aigua i aliments. Sobre el viatge i el desembarcament, proporciona algunes informacions precises: dimecres 8 juny havien sortit del port Maó i, sabent que el jutge d'Arborea atacava Esglésies, van decidir acostar-se a un port prop d'Oristany, on després d'informar-se amb més detall de la situació, van descartar la idea inicial de Jaume II de desembarcar a l'Alguer; dissabte 11, en arribar al cap de Nàpols («caput Neapolis»), actualment de San Marco, prop d'Oristany, van retrobar el lleny que prèviament havien enviat al jutge, i que portava cartes d'aquest aconsellant-los de desembarcar al port de Palmas de Sulcis (és a dir, a la banda oriental del golf de Palmas), a 25 milles d'Esglésies («ad portum Palmae de Sulcis prope Villam Ecclesiae per viginti quinque miliaria»), des de la qual vila, un cop ocupada, fàcilment podrien conquerir Castell de Càller i les altres places fortes pisanes de l'illa: Terranova, Joiosaguarda i Aiguafreda. Així, van anar a l'illa de Sant Pere i, el diumenge 12, al dit port de Palmas, a la costa de l'illa de Sardenya. El dilluns 13 de juny van desembarcar i l'infant hi va rebre l'homenatge de les ciutats sardes.
Persones relacionades
1. Alfons III el Benigne (1299 – 1336) - atorgant
2. Jaume II el Just (1267 – 1327) - destinatari

Text

Transcripció:«[...] Gens autem nostra incedit [gaudens et] sana, nec judicio illorum [qui nobiscum sunt] invenimus [talem ayerem, qualem prenunci]averat fama; majusque etiam bonum Nobis inde prenunciant de partibus [Ville Ecclesie], tam in puritate aeris, quam in loci amenitate, et aquarum copia, et victualium habundancia in excessu [...]».

Observacions

Després de la informació sobre el viatge i el desembarcament hi ha el paràgraf transcrit, relatiu a la sanitat del lloc, força deteriorat per trobar-se al plec de la carta, i que copiem de Tola 1861-1868 (cita com a font ACA, "Armar. VIII, Sardiniae, Num. CCCCXI") i de Baudi di Vesme 1877 (cita el Memorial del Marquès de Coscojuela, de 1712).

Bibliografia

Edicions:Tola (1861-1868), Codex diplomaticus Sardiniae, pp. 666-668, doc. 19
Baudi di Vesme (1877), Codex diplomaticus Ecclesiensis, col. 376-379, doc. 25
Citacions:Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 94n, 135n i, en particular, 165n
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).