MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc117 (27 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona - Arxiu notarial – Contractes, caixa IX.2, carp. "Barbers-cirurgians", s. núm.

Publicació de la fitxa: 2020-09-14
Darrera modificació: 2020-09-14
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Àpoca
Per unitat productora:Notarial

Matèria

AutòpsiaCirurgiàFísicMestreReiVerins

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)
Localitats:València

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona - Arxiu notarial
Signatura:Contractes, caixa IX.2, carp. "Barbers-cirurgians", s. núm.
Òlim:Sèrie: Fons notarial, Contractes

Data i lloc

Datació:expressa
Data:13 octubre 1447
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Àpoca atorgada per Gabriel Garcia, físic de la reina Maria i mestre en medicina, en nom propi i en el de Bartomeu Martí, Miquel Climent, mestres en medicina, Pere Alfonso i Bernat Fontanils, cirurgians, tots de València, a Pere Roig, lloctinent del tresorer del rei, per haver rebut d'aquest (21-X-1445) 143 sous reials de València en pagament per l'autòpsia al ventre que tots junts van fer a un individu empresonat a València, anomenat En Malferit, per sospita d'enverinament, seguint ordres de la reina.
Persones relacionades
1. Gabriel Garcia (fl. 1419 – 1458) - atorgant
2. Bartomeu Martí (c. 1382 – 1462) - atorgant
3. Miquel Climent (fl. s. XV-1) - atorgant
4. Pere Alfonso (fl. s. XV-1) - atorgant
5. Bernat Fontanils (fl. 1416 – 1447) - atorgant
6. Maria de Castella (1406 – 1458) - ordenant
7. Guillem Desmàs (fl. s. XV-1) - testimoni

Text

Transcripció:«Sit omnibus notum quod ego, Gabriel Garcia, serenissime domine regine fisicus [canc.: serenissime domine regine medicus] [interl.: et magister in medicina], nomine meo proprio et nomine eciam et pro parte venerabilium magistri Bartholomei Martini, magistri Michaelis Climent, magistrorum in medicina, Petri Alfonso et Bernardi Fontanils, cisurgicorum, civium Valencie [canc.: de ratihabicione quarum teneri promitto sub bonorum meorum omnium obligacione], consociorum meorum ad infrascripta peragenda, confiteor et recognosco vobis, honorabili Petro Roig, locumtenenti thesaurarii serenissimi domini regis Aragonum, quod, [interl.: mandato verbali per dictam dominam reginam vobis facto], solvistis et tradidistis michi [canc.: in tabulas] vicesima prima die octobris anni nativitatis Domini millesimi quadringentesimi quadragesimi quinti, in tabula cambii venerabilium Guillermi de Casasages et Thome Pujades, campsorum Valencie, centum quadraginta tres solidos monete regalium Valencie michi et dictis consociis meis debitos et pertinentes pro laboribus [canc.: meis et ipsorum] [interl.: per me et ipsos] sustentis in appariendo corpus mortuum [canc.: scilicet in ventre] cuiusdam hominis vocati En Malfarit, qui subito, intus carcerem civitatis Valencie, suos clausit dies extremos, et vertebatur curie regie in dubium ne forte ipse Malfarit fuisset ab aliquo matzinatus; et, pro dubio isto tollendo, fuit, mandato dicte domine regine, apertus in ventre et recognitus in partibus interioribus ipsius corporis, in locis ubi de talibus plena cognicio haberi potest. Et ideo, renunciando excepcioni non numerate et non solute peccunie et doli, in testimonium premissorum, presentem vobis facio, dictis nominibus, apocham de soluto. Actum est hoc Barchinone, terciadecima die mensis octobris, anno a nativitate Domini millesimo .CCCCº. quadragesimo septimo. — Si[g] + num [canc.: garb] Gabrielis Garcia predicti, qui hoc laudo et firmo. — Testes huius rei sunt: discretus? valentino [interl.: I. Montaner] presbiter, de domo [canc.: cur] domine regine, et Guillermus Dezmas, [canc.: como] ypothecarius, de domo dicte domine regine».

Observacions

És un esborrany copiat en un paper solt, amb correccions, que posteriorment es registrà al manual notarial, tal com indica una nota a dalt a l'esquerra («est in manuali»). Segueix, a l'encapçalament, la rúbrica amb la data del dia, habitual als manuals («Die jovis .XIIIª. octobris anno a nativitate Domini millesimo .CCCCº.XL.VIIº.»). Al verso, hi ha unes notes sense relació amb el document, de quan aquest ja només servia d'aprofitament: «.XXXII. lb., .XIII. ss. | a .XXVIIII. de juliol | Testes: Miquel Cardona, civis | et Salvator Pomorum? | scriptor».
Malgrat haver-se esdevingut el fet a València, i ser d'allà molts dels metges implicats, el document s'actuaria a Barcelona per residir-hi llavors la cort de la reina i, amb ella, Gabriel Garcia.
No consta el nom del notari.

Bibliografia

Citacions:Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., p. 177 (amb la data equivocada 21-X-1441)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).