| Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1580, f. 68rv |
| Publicació de la fitxa: 2026-10-29 Darrera modificació: 2026-10-29 |
| Bases de dades: | MedCat |
| Fons: | Carmel Ferragud |
| Descripció |
| Autor: | Carmel Ferragud Domingo |
| Procedència: | inspecció personal |
| Estat: | bàsica |
| Tipologia |
| Tipus de document: | Manament |
| Per unitat productora: | Reial |
| Matèria |
| Excomunió – Físic – Jueus – Metge (minories) – Rabí |
| Llocs / territoris |
| Territoris: | València (regne) |
| Localitats: | València |
| Identificació |
| Localització |
| Arxiu / fons: | Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres |
| Signatura: | reg. 1580, f. 68rv |
| Data i lloc |
| Datació: | expressa |
| Data: | 9 març 1371 |
| Lloc: | València |
| Llengua |
| Llatí |
| Contingut |
| Regest |
| La reina Elionor mana a Domènec Costa, batlle de València, que obligui als prohoms jueus a mantenir i guardar el vet i alatma (excomunió temporal) ratificada per Ferrer Saiol, jutge delegat, sota pena de 500 morabatins. Ferrer Saiol, protonotari de la reina, que havia estat comissionat sobre el present assumpte juntament amb Miquel Palau, escrivà de la tresoreria de la reina, ocupat aleshores en altres negocis, amb l'assessorament de Pere Sacalm, doctor en lleis, conseller i oïdor de la cort del rei, va pronunciar sentència (de fet el que fa és ratificar la sentència del rabí donada el primer dia del mes). És Jucef Abeniuba, el rabí elegit, en presència de l'oficial del bisbe, per les autoritats de l'aljama de València (els mateixos acusats), qui condemna a l'excomunió temporal (vetici et alatma, en hebreu niddui) a Umer Tauell, Vives Xaprut, Salomó Abenmarueç, adelantats, Abraham Abnajub, síndic de l'aljama, i Astruc Xucran, Jucef Letoix, menor d'edat, Jafudà Abdolaçiç, i altres jueus mencionats en el document hebreu aportat en el judici. |
| Persones relacionades |
| 1. Umer Tauell (III) (fl. 1358 – 1393) - acusat |
| 2. Elionor de Sicília (1325 – 1375) - ordenant |
| 3. Ferrer Saiol (fl. 1349 - 1385) - jutge |
| Observacions |
| L'excomunió temporal (dictamen correspon sempre a l'autoritat espiritual jueva, és a dir, al rabins; però normalment el braç executor eren els oficials reials ordinaris: veguers, justícies i batlles) comporta (tal com consta en la provisió de la reina i que ha d'observar el batlle de València): “No permeteu que ells ni cap d'ells siguin absolts per capellà, o per qualsevol altre jueu, a menys que haguem ordenat concedir-ho especialment. I prohibiu que ells, cadascun d'ells i la seva descendència, siguin enterrats en els cementiris dels jueus; així mateix, prohibiu-los participar i comunicar-se amb els altres de l'aljama, els quals, sota la dita pena, no gosin prestar-los cap ajut ni dir les oracions, separats a més de quatre alnes; ni contreure matrimonis amb ells ni amb la seva descendència, tal com nosaltres i els ritus dels jueus transmetem en aquesta forma”.
Els jueus disposaven també de l'excomunió permanent, l'herem. L'excomunió era l'arma dissenyada des d'antic per combatre bàsicament els malsins. La delació era el crim menys tolerat entre els jueus i perseguit des de sempre amb l'excomunió. Agraïment: Gemma Escribà. |
|