MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc11544 (08 / September / 2026)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Pergamins, Ramon Berenguer IV – apèndix, núm. 9

Publicació de la fitxa: 2026-09-01
Darrera modificació: 2026-09-02
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Debitori
Per unitat productora:Reial

Matèria

AlfaquíFiadorJueusPenyoraPrestamisme

Llocs / territoris

Territoris:Provença (comtat)
Localitats:Baus, setge dels (Provença)

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Pergamins, Ramon Berenguer IV
Signatura:apèndix, núm. 9

Data i lloc

Datació:expressa
Data: febrer 1162
Lloc:Baus, setge dels (Provença)

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Ramon Berenguer IV reconeix a Guilhem Leteric (o Letaric), [banquer de Montpeller], que n'ha rebut 6.000 morabatins en préstec, a retornar per sant Miquel del mateix any, i estableix un seguit de penyores com a garantia. El document és subscrit per un gran nombre d'avaladors, entre els quals Bernat Marcús i el seu alfaquí Abraham [Bonastruc].
Persones relacionades
1. Ramon Berenguer IV de Barcelona (c. 1113 – 1162) - atorgant
2. Bernat Marcús (m. 1166) - avalador
3. Abraham Bonastruc (fl. 1160 – 1162) - avalador

Text

Transcripció:«Sit notum cunctis quod ego, Raimundus, comes Barchinonensis et princeps Aragonensis, debitor sum tibi, Guillelmo Letarico, de .VI. milia morabatinis... Et ego, Guillelmus, Barchinonenis episcopus, convenio tibi, Guillelmo Letarico, quod si forte fortuitu evenerit mori jamdictum comitem ante quam tuum avere habeas recuperatum, faciam tibi et tuis habere et tenere et expletare quiete jamdicta pignora quousque inde .VI. milia morabatinos vel quantum tibi minuerit de predictis .VI. milia morabatinis recuperatos habeas sicut superius est per jamdictos terminos... Et ego, Bernardus Marcucii, similiter ... Et ego, Abraim, alfachim, similiter. Et ego, Saltell, judeus, similiter ... Actum est hoc anno ab Incarnatione Domini millessimo .Cº.LXº.Iº., in mensis febroarii, in obsidione Baucii ...»

Observacions

N'hi ha un duplicat: ACA, C, Pergamins de Ramon Berenguer IV, apèndix, núm. 9 dupl.

Bibliografia

Edicions:Bofarull i Mascaró (1847-2003), Colección de documentos ..., vol. 4 (1849), pp. 305-308, doc. 122 ("1161")
Reproduccions:PARES ACA ("1161")
Citacions:Diago (1603), Historia de los victoriosíssimos ..., f. 251v (1161)
Devic - Vaissète (1730-1745), Histoire générale de Languedoc ..., vol. 4, pp. 185 (ed. 1840-1846) (1162)
Bofarull i Sans (1909 - 1913), "Jaime I y los judíos", p. 829 ("año de la Encarnación 1161")
Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., vol. 1, p. 24, doc. 35 (1162) (només regest, amb bibl. anterior)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).