MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc11540 (31 / August / 2026)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Batllia General de Catalunya – vol. 560, f. 191***

Publicació de la fitxa: 2026-08-30
Darrera modificació: 2026-08-31
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Concessió
Per unitat productora:Reial

Matèria

AiguaBanysInstrumentalJueusSínia

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Batllia General de Catalunya
Signatura:vol. 560, f. 191***
Òlim:Mercès i privilegis, Privilegis i gràcies, Gratiarum II
Cl. 5ª B 2

Data i lloc

Datació:expressa
Data:9 juny 1160
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Ramon Berenguer IV concedeix a Abraham, alfaquí [de Barcelona], que en un hort comtal, adquirit a un cert Pere Ricard, que és fora de les muralles de la ciutat, a tocar del Castell Nou vescomtal —zona que llavors era un raval en expansió situat prop del call jueu—, pugui construir-hi uns banys públics. El comte li atorga el monopoli exclusiu d'aquest negoci a Barcelona, un terç dels beneficis i que les despeses de manteniment i equipament de l'edifici i la sínia es paguin conjuntament (dos terços el comte, un terç l'alfaquí, que aquí fa de soci capitalista). Un dels testimonis és Bernat Marcús, fundador de l'hospital d'En Marcús.
Persones relacionades
1. Ramon Berenguer IV de Barcelona (c. 1113 – 1162) - atorgant
2. Abraham Bonastruc (fl. 1160) - beneficiari
3. Bernat Marcús (m. 1166) - testimoni

Text

Transcripció:«In Dei nomine. Ego Raymundus, comes Barchinonensis, princeps Aragonensis et marchio, dono, laudo atque concedo tibi, alfachino nomine Abram, ut construas et edifices et plantes balnea in ipso meo orto qui mihi accidit de Petro Ricardi. Et propter labores et missiones, quas in ipsa plantatione et constructione balneorum feceris, dono tibi et tuis tertiam partem in jamdictis balneis, et in omnibus que aliquo modo inde exierint ad omnem voluntatem tuam exinde perficiendam per secula cuncta. Cum autem jamdicta balnea fuerint edificata, et ad balneandum plenissime preparata, quicquid exinde ibi fuerit opus de cubis, de vassis, de galletis, de mandilis, de caldariis, de parietibus balneorum, vel de toto edificio, sive de ipsa cenia, totum mittatur et detur inter comitem et alfaguimum, scilicet, ut comes mittat duas partes et alfaguimus unam, et sic fiat omne opus inter eos. Insuper ego, jamdictus Raymundus, comes Barchinonensis, dono tibi, prefato alfaquimo, ut nullus alius faciat balnea in Barchinona. Facta ista carta quinto idus junii, anno vicesimo tertio regni Ludovici Junioris. – Sig+num Raymundi comitis. Sig+num Joannis Martini. Sig+num Bernardi Marcucii. Sig+num Guillermi Raymundi, dapiferi. Sig+num Raymundi de Podioalto. Sig+num Arberti de Castrovetulo. Sig+num Poncii, scribe, qui hec scripsit, superpositis litteris in linea quarta die et anno quo supra».

Observacions

Transcripció de Villanueva. Carreras Candi n'eliminà alguns trets de llatí clàssic que no poden ser a l'original, i en seguim la seva edició.
Quant a la signatura, Villanueva només diu que el va copiar de l'arxiu de la Batllia General de Catalunya. Carreras afegeix que d'aquest i altres documents relacionats "n'havem vist transllats antichs en lo Gratiarum II, foli 191, del arxiu de la Batllía del Reyal Patrimoni á Barcelona, d'hont crehém ho copià Villanueva". Pendent de verificar. — L'adquisició d'aquestes terres per part del comte és a ACA, C, Pergamins de Ramon Berenguer IV, núm. 340 , on també consta Bernat Marcús com a testimoni (Roca 1920: 13).
La vídua d'Abraham Bonastruc es va vendre els banys el 1199, a Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Batllia General de Catalunya – vol. 560, f. 191*** – Compravenda, Personal/familiar – 10 juny 1199.

Bibliografia

Edicions:Villanueva (1803-1852), Viage literario a las iglesias de ..., vol. 18 (1851), p. 294, doc. 5
Carreras i Candi (1903-1904), "Les aygues y banys de Barcelona", pp. 133-134 (de Villanueva, amb corr.)
Roca (1920), Ordinacions del Hospital General ..., p. 13
Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., vol. 1, pp. 22-23, doc. 33 (de Villanueva, amb abr.)
Citacions:Villanueva (1803-1852), Viage literario a las iglesias de ..., vol. 18 (1851), p. 137
Carreras i Candi (1903-1904), "Les aygues y banys de Barcelona", p. 133
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).