MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc11528 (01 / June / 2026)

Puigcerdà - Arxiu Comarcal de la Cerdanya - Fons notarial: Puigcerdà – vol. 152, p. 291

Publicació de la fitxa: 2026-05-24
Darrera modificació: 2026-05-24
Bases de dades:MedCat
Fons:Luis García Ballester
Gemma Escribà

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Contracte
Per unitat productora:Notarial

Matèria

Conducta (entitats)ContracteFísicJueusMetge (minories)Metge municipal

Llocs / territoris

Territoris:Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats:Puigcerdà

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Puigcerdà - Arxiu Comarcal de la Cerdanya - Fons notarial: Puigcerdà
Signatura:vol. 152, p. 291
Òlim:Arnau Embertad & Guillem Hualart, Liber judeorum, firmitatis..., 1326-1327

Data i lloc

Datació:expressa
Data:16 desembre 1326
Lloc:Puigcerdà

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Abraham Sasala, jueu, metge de física, estableix un contracte amb els cònsols de la vila de Puigcerdà per a servir-hi com a metge municipal durant un any, a comptar des de la festa de Tots Sants proppassada. S'obliga a residir a la vila i a no sortir de la Cerdanya sense llicència dels cònsols. Rebrà un salari de 20 ll b., a pagar en dos terminis, per Pasqua i per Tots Sants.
Persones relacionades
1. Abraham Sasala (fl. 1326 – 1332) - atorgant
2. Arnau Embertad (fl. 1315 – 1344) - notari
3. Guillem Hualart (fl. 1326 – 1327) - notari

Text

Transcripció:«Abraham Zasa[la], judeus, medicus in fisica, affirmo me vobiscum Guillelmo de Isogoll, Raimundo Bertrandi et Matheo Pelicer, de Podioceritano, consulibus Podioceritani, ad serviendum de mea arte fideliter in omnibus, juxta posse, omnibus et singulis universitatis ville Podioceritani de proxime transacte feste Omnium Sanctorum ad unum annum proximo subsequente, per quod tempus promito continuam residenciam facere intus dictam villam Podioceritani et no exiam a terra Ceritanie sine vestra licencia et voluntate, seu successorum vestrorum, consulum dicte ville, et promito servare fideliter et complere super rebus. Et quod vos seu successores vestri, consules dicte ville, teneamini michi dare, pro salario meo, viginti libras barchinonenses, medietatem in Pascha et aliam in [Omnium] Sanctorum. Et nos, consules predicti, hec laudamus et promitimus tibi solvere [pro] salario tuo, in dictis terminis, dictas viginti libras super rebus dicte universitatis. — .XII. denarii. — Testes: Raimundus de Agia et Bernardus Blanch et Guillelmus Hualard, notarius que hec [scribit]». — [Al marge esq.:] «Non compu[tabitur]».

Observacions

Hi ha la ferma sobre el nom del metge però no les marques de cancel·lació sobre el document.

Bibliografia

Reproduccions:Arxius en línia
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).