MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc11502 (01 / June / 2026)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Alfons IV – Minutes, 54

Publicació de la fitxa: 2026-05-15
Darrera modificació: 2026-05-17
Bases de dades:MedCat
Fons:Altres

Descripció

Autor:Carmel Ferragud; Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Lletra
Per unitat productora:Personal/familiar

Matèria

Apel·lacióBarberCirurgiaCirurgiàDessospitadorFeridaFísicInforme pericialMestre

Llocs / territoris

Territoris:Mallorca (regne)
Localitats:Palma [Ciutat de Mallorca]

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Alfons IV
Signatura:Minutes, 54
Òlim:171 (al dors)
110 (Comenge)

Data i lloc

Datació:estimada
Data: setembre 1418
Lloc:Palma [Ciutat de Mallorca]

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Ramon Despuig, mestre en medicina de la Ciutat de Mallorca, exposa al rei Alfons IV el Magnànim en una instància autògrafa que a la dita ciutat, havent-hi el costum que si algú fereix un altre els oficials de la ciutat no poden fer cap composició pecuniària amb l'agressor si abans el ferit no ha estat dessospitat de mort per algun físic o cirurgià, a vegades, encara que aquest costum fou introduït pel bé de la cosa pública, per malícia o per imperícia dels cirurgians responsables, que no tenen el coneixement de les malalties que haurien de tenir, encara que els ferits són declarats fora de perill de mort pels cirurgians i els agressors són admesos a composició pecuniària, els ferits moren al cap d'uns dies i els agressors romanen impunes. En conseqüència, demana al rei que ordene que no s'admeta ningú a composició si abans el ferit no ha estat declarat fora de perill de mort intervenint-hi ell mateix en aquesta declaració o algun altre mestre en medicina designat per ell i que siga manat als cirurgians i barbers de dita ciutat que d'ara endavant no gosen declarar ningú fora de perill de mort sense la seva intervenció o la d'algun altre mestre en medicina designat per ell. En resposta, el monarca decideix ordenar al governador i a tots els oficials reials de Mallorca que en aquests casos hagen de comptar amb algun mestre en medicina idoni.
Persones relacionades
1. Ramon Despuig (fl. 1418 – 1443) - atorgant
2. Alfons IV el Magnànim (1396 – 1458) - destinatari

Text

Transcripció:«Juste rex. ─ Est verum quod in civitate Maioricarum est talis consuetudo sive observancia quod si aliquis vullneraverit alium, officiales dicte civitatis non possunt aliquam composicionem pecuniariam facere cum vulnerante nisi per prius vullneratus fuerit per aliquem fisicum vel cirurgicum de morte asecuratus. Et licet a principio dicta observancia fuerit propter bonum statum rei publice introducte, nunc autem, crascente malicia hominum, tendit ad noyxam, quia contingit, interdum propter maliciam et interdum propter inpericiam cirurgiorum non habentium tam noticiam infirmitatum quam habere deberent, quod vulnerati mortaliter per tales cirurgicos de morte assecurantur, et sic officiales admittunt ad conposicionem peccuniariam vulnerantes et vulnerati post aliquos dies moriuntur et sic, pretextu dicte observancie, maleficia remanent interdum quasi inpunita. Pro tanto, magister Raymundus de Podio, magister in medicina, supplicat vestre magestati quatenus mandare digneminii officialibus dicte civitatis quod, pretextu dicte observancie, non admittant aliquem ad composicionem nisi per prius vullneratus fuerit de morte assecuratus interveniente dicto magistro Raymundo in dicto assecuramento vel alio magistro in medicina per ipsum deputando, et quod mandetur cirurgicis et barbitonsoribus dicte civitatis quod de cetero non audeant asecurare aliquem de morte nisi interveniente dicto magistro Raymundo vel alio magistro in medicina per ipsum deputando. Et in hiis regia celsitudo providebit rei publice dicte civitatis et faciet dicto magistro Raymundo magnam gratiam quam ad mercedem sibi reputabit. — [Al peu, de mà d'un escrivà de la Cancelleria reial, en dues columnes:] Mandetur gubernatori et aliis officialibus quod in tali casu assumant aliquem bonum magistrum in medicina bene suficientem. | Provisa in consilio .XIIIª. octobris anno .Mº.CCCCº.XVIIIº in Fraga». — [Al dors, de mà del suplicant i de l'escrivà:] «Del metge. | Provisa».

Observacions

Sense data, però probablement de setembre de 1418. La data de 13 d'octubre que consta al peu és la de la decisió reial.

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Comenge i Ferrer (1904), La medicina en el reinado de ..., pp. 59-69 ("Raimundo Pueyo", "Cartas reales, 110")
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).