MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc11313 (01 / June / 2026)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 2435, f. 33v

Publicació de la fitxa: 2025-12-02
Darrera modificació: 2026-05-07
Bases de dades:Sciència.cat, MedCat
Fons:Altres

Descripció

Autor:Javier Serna Box
Procedència:reproducció
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Rendició de comptes
Per unitat productora:Reial

Matèria

ConstruccióFerroFustaFusterPagamentRellotgeRellotger

Llocs / territoris

Territoris:Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats:Perpinyà

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Mestre Racional
Signatura:vol. 2435, f. 33v
Òlim:Compte d'en Ramon Sanç, scrivà de la procuració dels comtats de Rosselló e de Cerdanya, obrer de la obra de l'arelotge e del seyn que·l senyor rey ordonà e manà fer en lo seu castell de Perpenyà l'any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCC.LVI., e comensà a .XV. de janer, de totes les reebudes e dates fetes per eyl per rahó de les messions de la dita obra.

Data i lloc

Data:1356
Lloc:Perpinyà

Llengua

Català

Contingut

Regest

Ramon Sanç, escrivà de la procuració reial dels comtats de Rosselló i Cerdanya i comissionat pel rei per a l'administració de les obres del rellotge del castell de Perpinyà, fa constar que ha pagat a Guillem Castelló, fuster de Perpinyà, per fabricar patrons i motlles de fusta per a peces del rellotge que després serien foses en ferro, seguint les instruccions d'Antonius [Bovelli], mestre major del rellotge, que va avançar diners per als claus necessaris per fixar el martell utilitzat en les primeres proves. A més, ha pagat a Pere Esteve, fuster de Perpinyà, per haver treballat mig dia en les portes que separaven la cuina del rei del departament on es construïa el rellotge, incloent-hi els claus necessaris.
Persones relacionades
1. Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) - ordenant
2. Ramon Sanç (fl. 1356) - pagador
3. Guillem Castelló (fl. 1356) - beneficiari
4. Antonius Bovelli (fl. 1351 – 1358) - beneficiari
5. Pere Esteve (fl. 1356) - beneficiari

Text

Transcripció:«Ítem, pagué a·n Guillem Castelló, fuster de Perpenyà, per dos jornals, so són, divenres e disapte, a .X. e a .XI. de abril, que obrà de fusta en fer patrons e formes axí quant mahestre major ho dictave, les quals foren trameses a la molina per so que semblants [de] ferre scalabornat fessen obs de la obra de l'arelotge, a raó de .IIII. sous per cascun jornal, que montà .VIII. sous. — Ítem, pagué a mahestre Anthoni, mahestre de l'arelotge, qui aquells havia bistrets per comprar clavels a obs de fermar lo martell ab què·s començà de assajar l'arelotge, .I. sou. — Ítem, pagué a·n Pere Stheve, fuster de Perpenyà, per mig jornal que obrà a fer les portes qui foren fetes entre la coyna del senyor rey e la casa ont se obrave l'arelotge ab .I. sou e .VI. diners que costaren clavels que y entraren a barrar les dites portes, .III. sous .VI.».

Bibliografia

Edicions:Beeson (1982), Perpignan 1356: The Making of a ..., p. 223 (trad. angl.)
Reproduccions:PARES ACA (imatge 71)
Beeson (1982), Perpignan 1356: The Making of a ..., p. 222 (facs. en b/n)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).