MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc11305 (01 / June / 2026)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 2435, f. 21v

Publicació de la fitxa: 2025-12-02
Darrera modificació: 2026-05-07
Bases de dades:Sciència.cat, MedCat
Fons:Altres

Descripció

Autor:Javier Serna Box / Carmel Ferragud
Procedència:reproducció
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Rendició de comptes
Per unitat productora:Reial

Matèria

ConstruccióPagamentReiRellotgeRellotger

Llocs / territoris

Territoris:Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats:Perpinyà

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Mestre Racional
Signatura:vol. 2435, f. 21v
Òlim:Compte d'en Ramon Sanç, scrivà de la procuració dels comtats de Rosselló e de Cerdanya, obrer de la obra de l'arelotge e del seyn que·l senyor rey ordonà e manà fer en lo seu castell de Perpenyà l'any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCC.LVI., e comensà a .XV. de janer, de totes les reebudes e dates fetes per eyl per rahó de les messions de la dita obra.

Data i lloc

Data:1356
Lloc:Perpinyà

Llengua

Català

Contingut

Regest

Ramon Sanç, escrivà de la procuració reial dels comtats de Rosselló i Cerdanya i comissionat pel rei per a l'administració de les obres del rellotge del castell de Perpinyà, fa constar que, per ordre del rei, ha pagat 82 florins d'or més a Antonius [Bovelli], mestre del rellotge, a més dels 350 florins d'or ja pagats per ell.
Persones relacionades
1. Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) - ordenant
2. Ramon Sanç (fl. 1356) - pagador
3. Antonius Bovelli (fl. 1351 – 1358) - beneficiari

Text

Transcripció:«Ítem, pagué al dit mahestre Anthoni, mahestre de l'arelotge, per manament a mi feyt ab letres del senyor rey feytes en Perpenyà, la .Iª. a .XII. dies de juny l'ayn de present .M.CCC.LVI. e l'altra a .V. de setembre lo dit ayn, los quals lo dit senyor rey li manà per mi ésser pagats en accorriment de sa provisió o salari que deu haut de l'arelotge, ultra aquells .CCC.L. fl. d'or per mi a eyls damunt pagats, cor ja sia que yo n'agués plen poder de pagar-li més dels dits .CCC.L. fl. d'or, no ho volguí fer sens special consentiment e manament del dit senyor rey, LXXXII. fl. d'or». [Marge esq.: «Manament ab .II. letres del senyor rey que ultra los .CCC.L. fl. d'or que lo dit Ramon li havia ja pagats, pagués al dit maestre aquesta quantitat de .LXXXII. fl. d'or, e àpoches .II.»].

Bibliografia

Edicions:Beeson (1982), Perpignan 1356: The Making of a ..., p. 181 (trad. angl.)
Reproduccions:PARES ACA (imatge 47)
Beeson (1982), Perpignan 1356: The Making of a ..., p. 180 (facs. en b/n)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).