MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc11276 (15 / August / 2025)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1289, f. 7rv

Publicació de la fitxa: 2025-08-10
Darrera modificació: 2025-08-10
Bases de dades:Sciència.cat, MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Lletra
Per unitat productora:Reial

Matèria

InquisicióJueusMàgiaProcésTresors amagats

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)
Localitats:València

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1289, f. 7rv
Òlim:Sigilli secreti 157

Data i lloc

Datació:expressa
Data:7 setembre 1384
Lloc:Vilafranca del Penedès

Llengua

Català

Contingut

Regest

Pere III el Cerimoniós certifica al bisbe de València Jaume de Prades que no té intenció d'interferir en el procés que aquest i l'inquisidor han iniciat contra uns cristians que han fet invocacions de diables mentre es cavava per a cercar, seguint una ordre reial, un tresor amagat a la casa d'un jueu anomenat Salamies, ans l'insta, a ell i a l'inquisidor, a aplicar els càstigs que corresponguin.
Persones relacionades
1. Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) - atorgant
2. Jaume de Prades (1340 – 1396) - destinatari
3. Salamies Nascí (fl. 1374 – 1390) - esmentat

Text

Transcripció:«Lo rey. — Car cosí: reebuda havem vostra letra sobre la invocació dels diables e les turificacions, fumigacions, adoracions e altres coses orribles, fetes, segons que dehïts, per alsguns chrestians en lo cavament e encercament del tresor que, de nostre manament, s'és sercat en l'alberch d'un juheu apellat Salamies. E aquella entesa, responem-vos que jamés d'aquest fet no·ns és estat res parlat ne escrit en favor d'aquells qui·n son inculpats, ne d'altres, ne en altra manera, e quan ho fos jens per axò, ne a inducccíó d'algú, no empetxeríem ni entenem empetxar vostre procés e de l'inquiridor dels heretges, ne la juredicció ecclesiàstica, ans nos plau e volem e us amonestam que vós e lo dit inquisidor façats en lo dit fet espeegat compliment de justícia, retens en açò vostre deute, de guisą que los colpables ploren agrament la greu pena que·n merexen e los altres, per eximpli d'aquells, espaordits, no presumesquen d'aquí avant assajar semblans coses, e vós e lo dit inquisidor ne romangats sens tot càrrech e·n siats dignes de laor e de la divinal retribució. Dada en Vilafrancha de Penedés, sots nostre segell secret, a .VII. dies de setembre de l'any .M.CCC.LXXXIIII. — Rex Petrus. — [Dirigitur episcopo Valencie. — Dominus rex mandavit michi Bartholomeo Sirvent. — Probata]».

Observacions

Falta la iussio regis i la indicació del destinatari. La identificació és nostra. Al f. 5v hi ha una littera de statu copiada per la mateixa mà (l'escrivà Bartomeu Sirvent) i amb la mateixa adreça («Car cosí»), que és dirigida al bisbe de València Jaume de Prades, fill de l'infant Pere, oncle del rei.
M'hem revisat la transcripció.

Bibliografia

Edicions:Coroleu i Inglada (1889), Documents histórichs catalans ..., pp. 72-73
Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, p. 232 (de Coroleu, sense especificar-ne el contingut)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).