MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc11272 (20 / August / 2025)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1179, f. 48v

Publicació de la fitxa: 2025-08-05
Darrera modificació: 2025-08-05
Bases de dades:Sciència.cat, MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Manament
Per unitat productora:Reial

Matèria

AgriculturaAnimals: paonsExpertsGovernadorHerbaHorts i jardinsPalau

Llocs / territoris

Territoris:Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats:Perpinyà

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1179, f. 48v
Òlim:Sigilli secreti 55 de Pere III

Data i lloc

Datació:expressa
Data:15 setembre 1361
Lloc:Barcelona

Llengua

Català

Contingut

Regest

Pere III el Cerimoniós reprèn durament el governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya Francesc de Cervià, acusant-lo de negligència, pel mal manteniment dels prats i dels paons del castell reial de Perpinyà, amb instruccions precises de com procedir, demanant consell d'experts o expertes, perquè aquestes coses són l'ornat de grans cases i senyors.
Persones relacionades
1. Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) - atorgant
2. Francesc de Cervià (fl. 1339 – 1363) - destinatari

Text

Transcripció:«Lo rey. — Entès havem que·l prat del castell nostre de Perpenyà no és bé tengut a prop, axí com deuria d'ésser regat e denejat d'àvols herbes, de la qual cosa nos maravellam, e pensam nós que si vós hi giràvets la cara e n'havíets ànsia que seria mils conreat e pensat. Per què volem e us manam que vós n'ajats diligència, e que façats que sia regat tota vegada que mester hi sia, e que sia denejat de cards, si n'i ha, e de totes àvols herbes, e açò metex deïm del verger, que sia tengut a prop sus axí com si nós hi érem, car si .Iª. vegada són en punt de mal ésser costrits, nou-los a .I. gran temps abans que sien tornats en sahó, e axí girats-hi la cara de guisa que quant nós hi siam, Déu volent, hi trobem plaer. Axí matex, nos és estat dit que·ls paons no lavoren bé, ne fructifiquen, car diu-se que no n'i ha [sinó] .X. poch més o menys. E som-ne molt meravellants, car nó[s] n'i gitam d'aquests anys .LXXXVII. e ja n'i havia .XV. o .XVI., e com que deguessen ésser multiplicats, no deguen ésser tornats a tan minva [de] compte. E sí·s diu que guineu[s] los se mengen, és mal recapte e mala aministració, e en special com no és proveït que·ls paons fossen nodrits e amasegats de tornar jaure al vespre dins lo castell, e aquest nodriment pendrien ells si hom los aveava a donar-lus a menjar en casa, e per lo bon aculliment e solaç que ells trobarien tornarien volenters a jocar-se en lo castell, car les guineus e les altres bísties salvatges comunament no van sinó de nits, e [hi] fan aytals malefetes, e encara pot ésser que algunes males persones, si ho troben en avinentea, se'n plevesquen, e tot açò cessaria si·ls paons a la nit se jocaven dins lo castell. Axí matex, deuria ésser proveït que·ls ous de les paones fossen conservats axí com les paones los ponen, e que fossen posats a galines que·ls covassen, car les paones no·s curen sol que .I. ou hajen dels altres, e faria a demanar e saber ab aquells o aquelles qui·n saben e que·s faés axí com fer-se deu, de guisa que aquestes coses aytals, que són en abelliment de grans cases [ms. coses] e plaers de senyors, sien tengudes a prop axí com fer-se deu. Dada en Barcelona, sots nostre segell secret, a .XV. dies de setembre de l'any .M.CCC.LXI. — Rex Petrus. — Dominus rex mandavit mihi Jacobo Conesa. — Fuit missa Francisco de Cerviano, gubernatori comitatuum Rossilionis et Ceritanie». — [Al marge esq.:] «Pro curia».

Observacions

Transcripció revisada.

Bibliografia

Edicions:Coroleu i Inglada (1889), Documents histórichs catalans ..., pp. 26-27
Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Tréton (2014), "Du palais à la forteresse: les ...", p. 30 ("fol. 18v")
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).