MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc11264 (15 / August / 2025)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1065, f. 191v

Publicació de la fitxa: 2025-08-04
Darrera modificació: 2025-08-05
Bases de dades:Sciència.cat, MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Manament
Per unitat productora:Reial

Matèria

AgriculturaAlimentacióArbres fruiters: figueresArbres fruiters: tarongersHorts i jardinsMerinoPalau

Llocs / territoris

Territoris:Aragó (regne)Girona (ducat/principat)
Localitats:Saragossa [Zaragoza]

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1065, f. 191v
Òlim:Curie 13 de Pere III

Data i lloc

Datació:expressa
Data:26 gener 1352
Lloc:Barcelona

Llengua

Aragonès

Contingut

Regest

Pere III el Cerimoniós informa el merino de Saragossa Juan Ximénez de Osca que li tramet 25 plançons de figueres durcuries de Girona, que són les millors que hi ha, i li mana, amb instruccions precises i tenint en compte les reformes planejades, que els faci plantar als patis i jardins del palau reial de l'Aljafería.
Persones relacionades
1. Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) - atorgant
2. Joan Ximénez de Osca (fl. 1352 – 1361) - destinatari

Text

Transcripció:«El rey d'Aragon. — Significamos-vos que vos embiamos por el portador de la present .XXV. plançones de figueras durcurias de Gerona, de las millores que sian en todo el mundo. Por qué vos mandamos que encontinent plantedes o plantar façades .XX. plançones de los sobreditos dentro en el tapiado nuevo, al mas luent de la Aljafería, como mas podredes, es a saber, en el huerto que fue de Matheo Moçaraví, porque cerca la Aljafería entendemos fazer prados. E acatando-vos, de todo en todo, que sean en lugar do no aya sombra, antes lo sol las toque todo el día. E las cinquo que romandran plantedes e plantar façades dentro la Aljafería, es a saber, dentro en el huerto o verger de los torongers. Et esto no mudedes porque de los pinos enta la ciudat entendemos a fer figueral e vergell de fruytas e de los pinos enta suso, como qui va enta Alagón, entendemos a fazer [pr]ados, por qué que[re]mos que en los ditos spacios no plantedes algunos árbores. E aquesto no mudedes. Data en Barcelona, a .XXVI. días de janero, en el anyo de la Nativitat de Nuestro Senyor .M.CCC.LII. — Visa Roma. — Fuit missa Johanni Eximen d'Oscha, merino Cesarauguste. — Dominus rex, qui [eam sign]avit, mandavit Bertholomeo de [La]uro».

Observacions

Agraïmemnts: Xavier Lamuela (Girona).
Vegeu també Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1065, f. 191rv – Manament, Reial – 25 gener 1352.

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA (385)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).