MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc11263 (15 / August / 2025)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1065, f. 191rv

Publicació de la fitxa: 2025-08-03
Darrera modificació: 2025-08-04
Bases de dades:Sciència.cat, MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Manament
Per unitat productora:Reial

Matèria

AgriculturaAlimentacióArbres fruiters: figueresGuardiàHorts i jardinsMestre RacionalPalauPlantes: rosers

Llocs / territoris

Territoris:Girona (ducat/principat)València (regne)
Localitats:València

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1065, f. 191rv
Òlim:Curie 13 de Pere III

Data i lloc

Datació:expressa
Data:25 gener 1352
Lloc:Barcelona

Llengua

Català

Contingut

Regest

Pere III el Cerimoniós informa els guardians del Palau Reial de València que els fa arribar 25 esqueixos de figuera durcuria, de les de Girona, i els mana que les facin plantar als jardins, seguint unes instruccions precises, i sempre d'acord amb el mestre racional Berenguer de Codinacs, que està al cas de les obres que s'han de fer al dit palau.
Persones relacionades
1. Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) - atorgant
2. Berenguer de Codinacs (fl. 1345 – 1368) - esmentat

Text

Transcripció:«Lo rey d'Aragó. — Significam-vos que us trametem .XXV. squexes de figuera durcuria, de les de Girona. Per què us manam que, encontinent, les dites figueres plantets o plantar façats, ço és, en lo verger, vers los molins d'En Ponç Sartre, e que arranquets les figueres que ja hi són, no contrastant que sien grans, a consell e coneguda de l'amat conseller e maestre racional de la cort nostra En Berenguer de Codinachs, al qual m'escrivim per nostres letres. E axí mateix ne podets plantar en aquella espessura qui és dels rosers, arrancant-ne aquells arbres qui plantats ja hi seran, e en aquell temps que us serà vijares, guardan-vos, per[ò], que no sien plantades en loch on no hagen molt ombriu ne embarch puxquen fer algú a la obra faedora. E açò noresmenys fets tota ora a coneguda e consell del dit En Berenguer de Codinachs, si és en València, lo qual és enformat clarament de la dita obra, la qual aquí entenem a fer, Déu volent, car ell vos mostrarà tal loch on se plantar [po]ran que quan la dita obra se farà no les caldrà tresplantar. Data en Barcelona, a .XXV. de janer, en l'any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCC.LXII. — Visa Roma. — Als feels nostres Lop d'Apiera e En Vidal, guar[dians] del Real nostre de València. — Dominus rex mandavit Bartholomeo de Lauro».

Observacions

La carta al mestre racional és a Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1065, f. 191r – Manament, Reial – 25 gener 1352.
Vegeu també Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1065, f. 191v – Manament, Reial – 26 gener 1352.

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).