MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc11252 (20 / August / 2025)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 484, f. 14r

Publicació de la fitxa: 2025-07-16
Darrera modificació: 2025-07-17
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Confirmació
Per unitat productora:Reial

Matèria

CarnisseriaConfirmacióDonacióFamiliar/domèsticFísic-cirurgiàJueusMestreMultesRendes

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Cervera

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 484, f. 14r
Òlim:Gratiarum 7, pars I, d'Alfons III el Benigne

Data i lloc

Datació:expressa
Data:19 setembre 1331
Lloc:Tortosa

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Alfons III el Benigne mana al batlle de Cervera que cap jueu de la vila pugui comprar carn enlloc més que en les taules de carnisseria que ha concedit a mestre Romeu de Pal, el seu cirurgià, al call dels jueus, sota pena de 60 ss b.
Persones relacionades
1. Alfons III el Benigne (1299 – 1336) - atorgant
2. Romeu de Pal (fl. 1325 – 1347) - beneficiari

Text

Transcripció:«Alfonsus, et cetera. Fideli suo baiulo Cervarie presenti et qui pro tempore fuerit vel eius locumtenenti, salutem et gratiam. Cum nos, cum alia carta nostra sigillo pendenti munita concesserimus et plenam potestatem dederimus fideli cirurgico nostro magistro Romeo de Pal quod in dicta villa Cervarie, in loco vocato Call Juhïch vel in loco alio competenti dicte ville predicte, posset hedificare seu hedifficari facere tabulam unam vel duas carnicerie in quibus carnes scindantur, quas pro nobis ad certum tempus [sic per census] teneat et in quibus judei dicte ville, et non alibi, carnes emant et emere teneantur, prout in carta nostra inde facta et sigillo nostro pendenti munita data Barchinone, .XVIº. kalendas julii anno subscripto, lacius et plenius continentur. Idcirco, volentes dicto magistro Romeo servari in omnibus concessionem predictam, vobis dicimus et mandamus quatenus inhibeatis ex parte nostra judeis dicte ville Cervarie et ipsorum singularibus ne carnes aliquas decollent seu decollari faciant nisi in tabula seu tabulis per nos eidem magistro Romeo concessis, nec permittatis judeum aliquem dicte ville defferre seu defferri facere aliud carnes judaycas emendas seu expendendas ad opus dictorum judeorum Cervarie nec in dicta tabula seu tabulis, nec fraudem seu maxinacionem aliquam facere in predictis seu aliquo predictorum, ut dictus magister Romeus possit ammittere per jus per nos sibi concessum in tabulis supradictis. Alias, volumus quemcumque contrafacientem penam sexaginta solidorum barchinonensium incurrere ipso facto, quamquidem penam ad opus nostre curie per vos exigi volumus et jubemus, et nichilominus, dicta concessio in suo remaneat robore et valore. Datum Dertuse, .XIIIº. kalendas octobris, anno Domini .Mº.CCCº.XXXº. primo. — Bertrandus de Vallo, mandato regio facto per Ferrarium de Lilleto, baiulum generalem Cathalonie. — De predictis fuerat jam facta alia litera que nunc fuit restituta et lacerata».

Observacions

Transcripció revisada.
La concessió és a Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 483, f. 219rv – Concessió, Reial – 16 juny 1331.

Bibliografia

Edicions:López Pizcueta (1992), "La carnicería del barrio judío ...", p. 253, doc. 3
Reproduccions:PARES ACA
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).