MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc11243 (20 / August / 2025)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 300, f. 64v

Publicació de la fitxa: 2025-07-12
Darrera modificació: 2025-07-12
Bases de dades:MedCat
Fons:Michael R. McVaugh

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Tresoreria
Per unitat productora:Reial

Matèria

Familiar/domèsticFísic-cirurgiàMestrePagament

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Tàrrega

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Mestre Racional
Signatura:vol. 300, f. 64v
Òlim:Llibre 5è del tresorer del rei Felip de Boïl

Data i lloc

Datació:expressa
Data: octubre 1331
Lloc:Tortosa

Llengua

Català

Contingut

Regest

El tresorer del rei paga a mestre Romeu de Pal («Romeu de Pals») 160 ss b. que el rei li ha atorgat com a subsidi («acurriment»).
Persones relacionades
1. Alfons III el Benigne (1299 – 1336) - ordenant
2. Romeu de Pal (fl. 1325 – 1347) - beneficiari

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA (no digitalitzat 13/07/2025)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).