MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc11236 (07 / July / 2025)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Papers per incorporar – caixa 34, núm. 153

Publicació de la fitxa: 2025-07-05
Darrera modificació: 2025-07-05
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Lletra
Per unitat productora:Senyorial

Matèria

CavallFísicNoblesSalut/malaltia

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)Sicília (regne/illa)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Papers per incorporar
Signatura:caixa 34, núm. 153

Data i lloc

Datació:estimada
Data:23 gener 1410
Lloc:Barcelona

Llengua

Català

Contingut

Regest

Joan de Cruïlles comunica al rei d'Aragó i de Sicília que ha vingut de Sicília a Barcelona per curar-se de la seva malaltia perquè allà no hi havia cap metge capaç de fer-ho. L'informa del seu estat de salut i li prega d'excusar-lo perquè el mal l'impedeix de cavalcar àgilment.
Persones relacionades
1. Joan de Cruïlles (m. 1423) - atorgant
2. Martí I l'Humà (1356 – 1410) - destinatari
3. Ferran I el d'Antequera (1380 – 1416) - destinatari

Observacions

Carta sense indicació de l'any. D'Arienzo 1970 proposa datar-la en els anys 1410-1412, identificant, per tant, el rei d'Aragó i Sicília al qual va adreçada amb Martí l'Humà (després d'haver heretat Sicília del seu fill Martí el Jove) o bé amb Ferran d'Antequera (amb motiu de l'inici del seu regnat).

Bibliografia

Catàlegs:D'Arienzo (1970), Carte reali diplomatiche di ..., p. 443, núm. 9
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).