MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc11234 (20 / August / 2025)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 2435, f. 3r

Publicació de la fitxa: 2025-07-03
Darrera modificació: 2025-08-04
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Rendició de comptes
Per unitat productora:Reial

Matèria

BarberCompravendaFustaPagament

Llocs / territoris

Territoris:Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats:Perpinyà

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Mestre Racional
Signatura:vol. 2435, f. 3r
Òlim:Compte d'en Ramon Sanç, scrivà de la procuració dels comtats de Rosselló e de Cerdanya, obrer de la obra de l'arelotge e del seyn que·l senyor rey ordonà e manà fer en lo seu castell de Perpenyà l'any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCC.LVI., e comensà a .XV. de janer, de totes les reebudes e dates fetes per eyl per rahó de les messions de la dita obra.

Data i lloc

Data:1356
Lloc:Perpinyà

Llengua

Català

Contingut

Regest

Ramon Sanç, escrivà de la procuració reial dels comtats de Rosselló i Cerdanya i comissionat pel rei per a l'administració de les obres del rellotge del castell de Perpinyà, fa constar que ha pagat 2 ll 2 ss a Guillem Horts, barber de Perpinyà, per 10 canes i mitja de posts o planxes de fusta que havien sobrat en la construcció del rellotge, com a millor postor. Foren valorades per Pere Setembre, fuster de Perpinyà.
Persones relacionades
1. Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) - ordenant
2. Ramon Sanç (fl. 1356) - pagador
3. Guillem Horts (fl. 1356) - beneficiari

Text

Transcripció:«Ítem, met en reebuda .X. canes e miga de fulla, de aquella fulla que fon comprada obs de fer lo postam damuntdit, que sobrà de la dita obra des que fon desfeyt lo postam, cor tota l'altra fulla, exceptat aquestes .X. canes e miga, fon despesa e mesa en diverses obres de la obra de la fusta de l'arelotge e del seyn, ab aquella fulla que fon consumada, gastada e destruÿda en clavar e desclavar aquela del postam damuntdit. Les quals dites 10 canes e mige foren venudes a·n Guillem Orts, barber, a for de .IIII. ss. per cana, tractant e manejant Pere Setembre, fuster de Perpenyà, qui aquella canà e mesurà, cor no fon hom qui tant hi donàs com lo dit Guillem Orts, barber — .II. lbr. .II. ss.» [Al marge esq.:] «Manament ab letra del senyor rey que degués vendre tot so que sobràs, feta la dita obra del dit seny».

Bibliografia

Edicions:Beeson (1982), Perpignan 1356: The Making of a ..., p. 111 (trad. angl., incorrecta)
Reproduccions:PARES ACA
Beeson (1982), Perpignan 1356: The Making of a ..., pp. 110 (facs. en b/n)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).