MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc11136 (08 / June / 2025)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1782, ff. 75v-77r

Publicació de la fitxa: 2025-04-12
Darrera modificació: 2025-04-12
Bases de dades:MedCat
Fons:Carmel Ferragud

Descripció

Autor:Carmel Ferragud Domingo
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:SentènciaApel·lació
Per unitat productora:Reial

Matèria

EsclausFísicPeritatge

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)
Localitats:València

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1782, ff. 75v-77r

Data i lloc

Datació:expressa
Data:6 febrer 1374

Llengua

Català

Contingut

Regest

L'infant Joan, atenent a l'apel·lació de Bartomeu de Segarra, mariner de València, a una sentència donada pel justícia civil de la ciutat en el plet que tenia amb Joan Munyós, colteller de València, per un esclau que fou venut per Bartomeu a Joan i del qual diu que pateix del mal de caure («pretendendo eundem sclavum fore morbosum et habere morbum occultum sive caducum»), en la qual fou condemnat Bartomeu a retre el preu del captiu a Joan. Vista després la súplica en atenció a un jurista i la deposició dels físics Pere Figuerola, i Gabriel Descortell («metges e licenciats en medecina»), declara que la sentència del justícia civil és correcta i dona lloc a la redhibició.
Persones relacionades
1. Joan I el Caçador (1350 – 1396) - atorgant
2. Pere Figuerola (I) (fl. 1349 – 1398) - perit
3. Gabriel Descortell (fl. 1367 – 1414) - perit

Text

Transcripció:«Attenents que per los dits e deposicions dels metges damunt dits, los quals de volentat de les parts foren elets a regonéxer e veure la infirmitat e malaltia del dit sclau e catiu, clarament appar la malaltia del dit sclau no ésser novella ans ésser vetustada e pus antiga almenys de dos anys, la qual malaltia ere oculta e generada de malencolia vocata malaltia demònica proveniens a partibus ypocadrorum ad orifficium stomachi et ad ventriculos cerebri, ço és saber, un fum negre orrible e malvat tollent li lo seny, lo moviment e la paraula, forçant aquell caure en terra e ésser per spay de migdia o nit de aytal passió treballat e ésser tal e de tal natura que per cures naturals no porie en alguna manera guarir ni curar. Considerant que pus lo venedor, ço és lo dit Berthomeu, no certifica lo comprador de la dita malaltia oculta o cuberta del dit sclau e antiquada que segons fur rahó est locus redibicioni. Per tal, moguts per les dites rahons e altres que poden e deuen moure coratge de dret jutgant, pronunciam e declaram lo dit justícia civil bé e justament haver pronunciat e stimat et locum fore redibicioni» .
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).