MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc11016 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona - Arxiu notarial – Contractes, caixa IX.2, carp. "Barbers-cirurgians"

Publicació de la fitxa: 2024-10-07
Darrera modificació: 2024-10-07
Bases de dades:Sciència.cat, MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Contracte
Per unitat productora:Personal/familiar

Matèria

Apotecari/especierContracteDonesMalaltiaMedicina

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona - Arxiu notarial
Signatura:Contractes, caixa IX.2, carp. "Barbers-cirurgians"

Data i lloc

Datació:expressa
Data:2 setembre 1435
Lloc:Barcelona

Llengua

Català

Contingut

Regest

Contracte privat entre Joan Moragues, apotecari, ciutadà de Barcelona, i Juliana, vídua de Francesc Sagrau, botiguer, ciutadà de la mateixa ciutat, sobre les condicions que han d'observar en el procés de guariment de la malaltia anomenada poagre, que la dona té i que l'apotecari es compromet a tractar i guarir.
Persones relacionades
1. Joan Moragues (fl. 1435) - atorgant
2. Juliana (esposa de Francesc Sagrau) (fl. 1435) - atorgant
3. Francesc Sagrau (fl. 1421) - esmentat

Text

Transcripció:«Die veneris, secunda die mensis septembris, anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº.XXXVº. — En nom de Déu. — Capítols fets, concordats e avenguts enfre En Johan Moragues, specier, ciutadà de Barcelona, de una part, e la honrada madona Juliana, muller de l'honrat En Ffrancesch Çagrau, quondam, botiguer, ciutadà de la dita ciutat, de la part altra, de e sobre la curació, Déu volent, fahedora, per lo dit Johan Moragues de la malaltia del puagre que la dita dona Juliana ha. — E, primerament, lo dit Johan Moragues emprèn e promet de curar, Déu volent, la dita dona Juliana de la malaltia de puagra, en la qual és detinguda, en la forma següent, per la qual curació la dita dona haja e sia tenguda donar al dit Johan Moragues, per sos treballs e per totes medecines que hi metrà, setze lliuras e deu sous, en aquesta manera e per aquests térmens e pagues. Ço és, que encontinent que lo dit Johan farà anar per la casa la dita dona, ab sos peus propris, sens sosteniment negun, la dita dona haja a dar e pagar al dit Johan Moragues deu florins de les dites .XVI. ll .X. ss. E encontinent com lo dit Johan Moragues farà anar la dita dona Juliana, ab sos propris peus, sens | ajuda e sosteniment algun, per los carrers de la ciutat, la dita dona Juliana haja e sia tenguda dar e pagar al dit Johan Moragues altres deu florins. E si la dita dona Juliana starà axí en aquella convolocència que ella puxa anar per vila sens ajuda e sosteniment, que en tal cas, en la fi de l'any primervinent, la dita dona li haja a donar e pagar los restants deu florins, e dins lo dit any lo dit Johan la haja a tenir e conservar en la dita convolosència. E aquestas coses prometen la una part a l'altra de fer, attendra e complir, sots obligació de lurs béns, e u juren axí mateix. — Testes: Ffranciscus Asberti, mercator vitrii, et Gabriel Steffani, faber, cives Barchinone».
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).