MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc10988 (06 / October / 2024)

Barcelona - Arxiu Històric de Protocols de Barcelona - Protocols notarials – vol. 69/7, f. 23v

Publicació de la fitxa: 2024-09-29
Darrera modificació: 2024-09-29
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:bàsica

Tipologia

Tipus de document:Censal/violari
Per unitat productora:Notarial

Matèria

Censal/violariFísicPrestamisme

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu Històric de Protocols de Barcelona - Protocols notarials
Signatura:vol. 69/7, f. 23v
Òlim:Pere de Folgueres menor, manual de 15/6/1404 a 16/7/1406.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:30 setembre 1404
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Joan Rajadell, físic, ciutadà de Barcelona, reconeix a Pere Millars, de la casa del rei, ciutadà de la mateixa ciutat, que li ha pagat 45 ll b. per les quals li va vendre un censal mort de 64 ss 3 drs b. anuals. Com a garantia de la venda, el metge hipotecà una casa que tenia al carrer de n'Astruc Sacarrera, la qual lliura a Pere Millars per una escriptura secundària del mateix dia que no és copiada per extens al protocol.
Persones relacionades
1. Joan Rajadell (fl. 1404) - atorgant

Observacions

Al mateix foli, es pren nota que l'1/10/1404 Millars signà carta de gràcia del censal mort, tampoc copiada al protocol.

Bibliografia

Reproduccions:Aurora (imatge 46)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).