MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc10925 (03 / April / 2025)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 421, f. 166v

Publicació de la fitxa: 2025-01-11
Darrera modificació: 2025-01-12
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Gemma Escribà Bonastre
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Manament
Per unitat productora:Reial

Matèria

ArquebisbeBatlleCorreuCort (casa)InfantMalaltiaPacientProveïmentSalut/malaltia

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Tarragona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 421, f. 166v
Òlim:Peccunie locumtenencie infantis Alfonsi

Data i lloc

Datació:expressa
Data:12 abril 1326
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

L'infant Alfons, comte d'Urgell i lloctinent general del rei Jaume II, mana al batlle reial de Tarragona que es faci càrrec de les despeses ocasionades per la convalescència de Juan Gallego («Johannes Gallego»), correu de la casa de l'infant Joan d'Aragó, arquebisbe de Toledo, el seu germà, que ha anat a trobar Alfons a Tarragona i ara resta malalt en aquesta ciutat, fins que s'hagi recuperat, i també de les del viatge de retorn a la cort de l'arquebisbe.
Persones relacionades
1. Alfons III el Benigne (1299 – 1336) - atorgant
2. Juan Gallego (fl. 1326) - beneficiari
3. Joan d'Aragó (1302 – 1334) - esmentat

Observacions

MedCat indexa altres ordres similars del mateix registre.

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).