MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

doc107 (22 / November / 2024)

Palma [Ciutat de Mallorca] - Arxiu Capitular de Mallorca - Protocols notarials – XIV-I-3, vol. 14721, s. f.

Publicació de la fitxa: 2014-08-29
Darrera modificació: 2024-10-17
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Inventari
Per unitat productora:Notarial

Matèria

AstrologiaEnciclopedismeFilosofiaFilosofia naturalLlibresLògicaReligióTerrissaireTraduccionsTraductors

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Palma [Ciutat de Mallorca] - Arxiu Capitular de Mallorca - Protocols notarials
Signatura:XIV-I-3, vol. 14721, s. f.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:25 novembre 1396
Lloc:Palma [Ciutat de Mallorca]

Contingut

Regest

Inventari dels béns d'Antoni Prunera, terrissaire, ciutadà de Mallorca, fet en benefici del seu fill i hereu universal Ramon.
Persones relacionades
1. Antoni Prunera (m. 1396) - posseïdor de llibres
2. Mateu Salzet (fl. s. XIV-2) - notari

Text

Llibres
1. Al-Qabīṣī, Llibre dels judicis de les estrelles, Traductor: Anònim
Text:"Et primo quendam librum pergameneum, bullatum, scriptum in romancio, cum cohopertis fustis viridis, compositum super planetis et signis, cuius principium litteris virmiliis est tale: «En nom de nostre senyor Déu Jesuchrist, aquest libre féu Alí Eleapriblie dels juys de les steles, lo qual fo entrepretat de abraych [sic] en latí, a laor de nostre senyor Déus, per mestre Johan Ispalensi»".
Observacions:Llompart 1988: 190, núm. 286, llegeix «Alí Eleapriblie» i «entrepretat de abraych». Hillgarth 1991: 455, doc. 137, núm. 1, llegeix «Ali eben Prolec», amb dubte en la darrera paraula, que tanmateix no considera part del nom de l'autor, i «enterpretat de abrayich». Llompart 1988 no en proposa cap identificació. Hillgarth 1991: 101 i 925 l'identifica amb el Liber completus in judiciis astrorum, la introducció similar a l'astrologia d'Ibn Abī-l-Rijāl (Alí Abenragel), opció que es va seguir a Cifuentes 2006: 212, desmentida a Hilty 2016 (però sense relacionar-lo amb cap altra obra), i que ara s'abandona. No consta que Joan de Sevilla traduís l'obra d'Abenragel; en canvi, en alguns mss. li és efectivament atribuïda la de la summa d'Alcabici. Antoni Prunera en tenia un exemplar en llatí amb el nom de l'autor també estrafet (Liber Albrabicii), un íncipit similar i el mateix esment a Joan de Sevilla (núm. 9). L'al·lusió a un original hebreu de la traducció llatina deu ser un error dels copistes o del notari.

Observacions

El difunt era un ric terrissaire, probablement un mercader del ram. Posseïa sis esclaus. Els llibres eren en l'«escriptori» de la casa, situat a la planta baixa, on també hi havia l'obrador. Llompart 1988 identifica tres generacions de la família des de mitjan s. XIV (Ramon Prunera, casat el 1351; Antoni Prunera, el difunt; i el seu fill Ramon, que confeccionà l'inventari), a les quals poden correspondre els llibres presents en aquest document. Són un total de 17 llibres, en llatí i en català.

Altres llibres: [Llorenç de Blois], Libre de vicis e vertuts (2), [Mateu de Vendôme, Matthaeus Vindocinensis], Tobias (4), [Gualterius Burlaeus, Walter of Burley], Tractatus de puritate artis logice editum a venerabili magistro Galterio de Burley (5), [Ps.-Aristòtil], Liber de secretis secretorum sive de regimine principum (6), un que comença «Incipit liber Albrabicii [i.e. Alchabicii] ad magisterium judiciorum astrorum, cum Dei laude et eius adiutorio interpretatus a magistro Johanni Ispalensi» [Al‐Qabīṣī, Liber introductorius ad magisterium iudiciorum astrorum, trad. Joan de Sevilla] (9), un llibre «de logicalibus» (11), Horas beate Marie Virginis (16), sense indicar-ne la llengua, però segurament no tots en llatí; a més, dos saltiris, almenys un d'ells en català (10 i 13); i uns quants llibres que l'autor de l'inventari i el notari no poden identificar («cuis nomen ignoratur») (3, 7, 8 en català, 12, 14, 15 i 17). Només del darrer d'aquests llibres desconeguts se n'indica la matèria, l'astrologia («de signis et aliis figuris»), però no la llengua. El fet que ni el fill del difunt ni el notari no els poguessin identificar indicaria que eren llibres de matèria tècnica, potser d'astrologia, i possiblement que eren heretats de l'avi. Español 1997 suggereix que els llibres poden provenir d'alguna altra herència. També tenia un astrolabi («Item unum astralau lautoni», Llompart 1988: 187, núm. 177).

L'encant dels béns (ibid., iniciat el 14-XII-1396), que Llompart 1988 no publicà, no inclou els llibres (Hillgarth 1991: 456).

Bibliografia

Edicions:Llompart i Moragues (1988), "La alfarería gótica d'en ..." (document complet)
Hillgarth (1991), Readers and Books in Majorca ..., pp. 455-456, doc. 137 (biblioteca)
Citacions:Español Bertrán (1997), "La transmisión del conocimiento ...", p. 82
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 212
Hilty (2016), "El Libro conplido en Cataluña", p. 352
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).