MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc10576 (22 / November / 2024)

Palma [Ciutat de Mallorca] - Arxiu del Regne de Mallorca - Diversos – Suplicacions, vol. 21, ff. 240r-255r

Publicació de la fitxa: 2024-03-08
Darrera modificació: 2024-04-12
Bases de dades:MedCat
Fons:Gabriel Ensenyat

Descripció

Autor:Andrea Martí
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Suplicació
Per unitat productora:Reial

Matèria

CompravendaDonesEsclausFeridaMalaltia encobertaMaltracte físicMercaderMusulmansRedhibicióViolència

Llocs / territoris

Territoris:Mallorca (regne)
Localitats:Palma [Ciutat de Mallorca]

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Palma [Ciutat de Mallorca] - Arxiu del Regne de Mallorca - Diversos
Signatura:Suplicacions, vol. 21, ff. 240r-255r

Data i lloc

Datació:expressa
Data:20 abril 1360
Lloc:Palma [Ciutat de Mallorca]

Llengua

Català – Llatí

Contingut

Regest

Berenguer Riquer, picapedrer, suplica al battle de Palma la redhibició d'un esclau sarrahí, anomenat Alí, que va comprar a Berenguer Roig, pagés, per 41 ll. Riquer demana retornar a Alí, tret que no havia estat informat de la malaltia que patia. La suplica inicia tota una sèrie d'acusacions cap a les persones que l'havien tingut anteriorment: Arnau Llupià i abans Caterina, vídua del mercader Martí Mangraner. Aquesta darrera declara que la ciàtica que presenta és conseqüència del maltractament físic a què el va sotmetre Llupià, que l'hauria assotat per tot el cos en moltes ocasions i que l'hauria punxat en les cames, motiu pel qual havia hagut de ser tractat per un metge. Altres testimonis corroboren el maltractament amb detalls.
Persones relacionades
1. Alí (esclau) (fl. 1360) - esmentat

Text

Transcripció:«[Caterina] [...] que ella venia lo dit catiu, aytal com era per çò com no volia fer feina e que per çò lo venia per aquell preu, car en altra manera no·l donaria per tan poch preu [...] Ítem, que la dita Catherina abans e aprés que fo convengut del preu dix al dit Arnau que regonogués lo dit catiu e·l tengués per .VII. ho .VIII. jorn e si li pleya bé que la venda valgués e si no li pleya que·l li tornàs, per çò que en aprés no fós qüestió. Ítem, que lo dit Arnau, aprés que fou convengut del preu més lo dit catiu en la peyssa de la alqueria dels dits hereus, a qui feu-lo despuyar e regonech-lo e aprés com lo trobàs sens algun mal dix a la dita dona que no·y volia altre prove ne·l volia més regonèxer, ans volia que la venda valgués e tengués [...] Ítem, que lo dit A., aprés que ha regonegut lo dit catiu per la forma dessús dita, se·n va amenar lo dit catiu ab si [...]. — [Arnau] [...] promès la dita dona esser net de tots vicis e malalties e esser bo e sà, prometent e obligant-se de la evicció del dit catiu e de totes altres coses, segons costuma de Mallorques [...] — [Berenguer Riquer] [...] afirmant lo dit catiu haver mal amagat en la sua persona, so és de malaltia apellada sciàtica [...]. — [Caterina] [...] Ítem, que lo dit Arnau, ans que lo dit catiu hagués alcun mal si alcun na fo assotat moltes vegades ab verques de mata e ab altres assots [...]. Ítem, que los dits assots foren per lo dit Arnau, ho altre per ell, per lo cap e per la cara e per les anques e per tota la persona del dit catiu [...]. Ítem, que per rahó de les dites naffres ho punyiments fets per lo dit Arnau en les anques del dit catiu, aquell catiu fo malalt e convench aquell entrar en ciutat e estar en poder de metge [...]. Ítem, que lo dit Arnau dix e confessà moltes de vagades e denant molts que ell trauria home del dit catiu e que jamés no havia haüt senyor sinó ara, dient que ell lo batera ab vespues de mata per cap e cara, anques e tota la persona del dit catiu e que ell ne treuria home ho·l mataria [...]- Ítem, que molts saben que lo dit Arnau batia e assotava fortament e cruel lo dit catiu e·l punyia e·l naffrava per les anques ab punyal e ab altres ferres punyents [...]».
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).