MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc10554 (20 / May / 2025)

València - Arxiu del Reial Col·legi-Seminari de Corpus Christi - Protocols notarials – vol. 20708, s. f.

Publicació de la fitxa: 2025-05-02
Darrera modificació: 2025-05-02
Bases de dades:MedCat
Fons:Carmel Ferragud

Descripció

Autor:Nacho Nebot
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Testament
Per unitat productora:Notarial

Matèria

DonesFísicMarmessorMestreTestament

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)
Localitats:València

Identificació

Localització

Arxiu / fons:València - Arxiu del Reial Col·legi-Seminari de Corpus Christi - Protocols notarials
Signatura:vol. 20708, s. f.
Òlim:Ambròs Alegret, notari de València. Protocol notarial de 1440.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:23 març 1440
Lloc:València

Llengua

Català

Contingut

Regest

Testament de Lluïsa, esposa de Joan Vallseguer, mestre en medicina de València. Fa marmessors Pere Pasqual, monjo del monestir de Poblet, i al seu marit. Demana ser soterrada al convent dels menorets a València, on hi és la sogra, i poder dur l'hàbit de l'ordre franciscana i que l'acompanyen dotze frares menors al sepeli. Deixa ordenats aniversaris i misses. Fa hereva universal la seua filla Sicília, i si mor sense descendència que els béns vagen a Joan Vallseguer. Després de la mort d'aquest es compraran censals per a celebrar misses a l'altar major de Sant Joan de l'Hospital. Un dels testimonis del testament és mestre Miquel Climent, físic, que diu conèixer a la testadora.
Persones relacionades
1. Ambròs Alegret (fl. 1425 – 1473) - notari
2. Joan Vallseguer (fl. 1438 – 1453) - marmessor
3. Lluïsa (esposa de Joan Vallseguer) (fl. 1440) - testador
4. Miquel Climent (fl. s. XV-1) - testimoni

Text

Transcripció:«Com, etcètera, yo, na Luïsa, muller de l'honrat maestre Johan Vallseguer, maestre en medecina, habitador de València, malalta en lo cos, sana emperò per gràcia de Déu en la pensa, faç e ordén lo meu present e derrer testament e la mia última voluntat e ab la (...) elegesch marmesors e de la mia última voluntat executors, los honrats religiós micer Pere Pasqual, del convent de Poblet, de l'orde de Cistell, e micer Johan Valseguer [...] Ítem, elegesch la mia sepultura en la claustra del monestir de Frares Menors de la dita ciutat, en la fossa on jau lo cos de ma sogra».

Bibliografia

Reproduccions:ACCV (imatges 66 i 67) .
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).