MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

MedCat doc10471 (28 / abril / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1178, f. 113rv

Publicació de la fitxa: 2024-02-01
Darrera modificació: 2024-02-02
Bases de dades:MedCat
Fons:Carmel Ferragud

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Manament
Per unitat productora:Reial

Matèria

Conseller reialFísicInformePestaSalut/malaltia

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)
Localitats:València

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1178, f. 113rv
Òlim:Sigilli secreti 54

Data i lloc

Datació:expressa
Data:9 gener 1362
Lloc:Vilafranca del Penedès

Llengua

Català

Contingut

Regest

Pere III el Cerimoniós mana a Berenguer de Codinacs i a Arnau Joan, consellers reials, i, en una altra carta idèntica, a mestre Bernat Minguet, el seu metge, que l'informin de la situació sanitària de la ciutat de València, atès que hi vol anar juntament amb la reina [Elionor de Sicília], que està embarassada [de l'infant Alfons], i no seria convenient que la reina hagués de fer el viatge a l'en va i recular.
Persones relacionades
1. Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) - atorgant
2. Elionor de Sicília (1325 – 1375) - esmentat
3. Bernat Minguet (fl. 1345 – 1393) - destinatari

Text

Transcripció:«Lo rey. — Sapiats que nós e la reyna, cara companyona nostra, nos en vem a Tarragona, on aturarem alguns dies per affers que y havem espeegar, e en aprés vem-nos-en en València, Déu volent. Però volríem saber clarament e certa si en la ciutat ne en aquexes partides començen malalties ni mortaldats de glànoles, car si ho feyen, la reyna romandria, per ço com és prenys e no seria expedient que anàs aquí e depuys, per dupte de les mortaldats, se n'hagués a tornar o anar en altres part[s]. Per què volem e us manam, per aquella bona e vertedera feeltat que·ns sots tenguts, que diligentment sapiats e us certifiquets, ab rectós e vicar[i]s de les parròquies e ab altres persones dignes de fe, si en la dita ciutat ha mort alcú per aytal malaltia e que, per correu cuytat, nos façats saber ço que trobarets de veritat, tota affecció de la nostra anada posada a part. Dada en Vilafrancha de Penedès, sots nostre segell secret, a .IX. dies de jener, en l'any de la nativitat de Nostre Senyor .M.CCC.LXII. — Sigillatam. — Dominus rex mandavit mihi Jacobo Conesa. — Ffuit missa Berengario de Codinachs et Arnaldo Johannis. — Item, alia similis fuit missa magistro Bernardo Mingueti». [Al marge esq.:] «Pro curie».

Observacions

Document copiat per Jaume Conesa, secretari de rei i traductor.
Es desconeix el contingut de l'informe que reclamava el rei. Probablement, la reina no anà a València perquè l'infant Alfons va néixer a Barcelona a mitjan 1362, segons Bofarull i Mascaró (1836), Los condes de Barcelona ..., II, 277. El rei sí que anà a València, segons es dedueix de Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1421, ff. 156v-157v – Manament, Reial – 26 febrer 1362.

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).