MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

doc10462 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1746, f. 109r

Publicació de la fitxa: 2024-01-31
Darrera modificació: 2024-02-07
Bases de dades:Sciència.cat
Fons:Altres

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Manament
Per unitat productora:Reial

Matèria

AstrolabiAstronomiaCatalàInfantLlibresMestre d'astrolabisTraduccions

Llocs / territoris

Territoris:Mallorca (illa)
Localitats:Palma [Ciutat de Mallorca]

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1746, f. 109r
Òlim:Curie sigilli secreti locumtenencie infantis Joannis 13

Data i lloc

Datació:expressa
Data:31 octubre 1380
Lloc:Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat)

Llengua

Català

Contingut

Regest

L'infant Joan, duc de Girona i lloctinent general del seu pare, el rei Pere III el Cerimoniós, demana al governador i al procurador reial del regne de Mallorca que li enviïn dos dels astrolabis que fan Bellshoms [Efraïm] i Isaac Nafucí, reputats mestres d'astrolabis jueus mallorquins, i que al mateix temps li facin arribar la Lectura de l'astrolabi d'al-Farġānī, però que sigui en català.
Persones relacionades
1. Joan I el Caçador (1350 – 1396) - atorgant
2. Francesc Sagarriga (fl. s. XIV-2) - destinatari
3. Ferrer Gilabert (fl. s. XIV-2) - destinatari
4. Bellshoms Efraïm (fl. 1380 – 1381) - esmentat
5. Isaac Nafucí (fl. 1359 – 1391) - esmentat

Text

Transcripció:«Lo primogènit. — Governador: entès havem que aquí ha dos juheus qui són bons maestres de fer stralaus, a la un dels quals dien Bellshoms e a l'altre Yçach Niffoçí, e com nós vullam haver dels dits stralaus per a nostre servey, per ço volem e a vós dehïm e manam que, si en poder de algun d'ells, dits juheus, ha dels dits stralaus qui sien bons e fins, e que la un sia major que l'altre, los quals <a> nós de continent nos tratemets, ensemps ab la lectura d'aquell la qual se apella Elfragani, que sia en romanç. E açò per res no mudets, con plaer nos en farets e servey, lo qual vos grahïrem molt. Dada en lo loch de Sant Ffeliu de Lobregat, sots nostre segell secret, lo derrer dia de octubre de l'any .M.CCC.LXXX. — Primogenitus. — Dominus dux mandavit mihi Galcerando de Ortigis». [Al marge esq.: «Nihil»]. — «Dirigitur Ffrancisco Çagarriga, gubernatori in regno Maioricarum». [Al marge esq.: «Idem»]. — «Similis littera fuerit missa [espai en blanc], procuratori regio in dicto regno, sed incipiebat "Entès havem" et fuit facta sub eadem datam et manu propria ipsius domini ducis signatam». [Al marge esq.: «Idem»].
Llibres
Al-Farġānī, Lectura de l'astrolabi, Traductor: Anònim

Observacions

N'hem revisat la transcripció. Rubió (1908-1921) omet l'última adreça.
L'encàrrec és reclamat a Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1663, f. 60r – Manament, Reial – 6 abril 1381.

Bibliografia

Edicions:Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, pp. 287-288, doc. 312
Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Millàs Vallicrosa (1962), Las Tablas astronómicas del Rey ..., p. 78 (interpreta que Bellshoms fou traductor)
Hillgarth (1991), Readers and Books in Majorca ..., vol. 2, p. 444, doc. 105
Samsó (1999), "Traducciones científicas ...", p. 215 (per un error de lectura del document, dubta que sigui la Lectura de l'astrolabi)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 203-204
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).