MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

doc10457 (23 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Col·leccions, Manuscrits – Casa reial, 1. Ff. 1r-14r. Manuscrit únic de l'Arxiu Reial de Barcelona. Original.

Publicació de la fitxa: 2024-01-30
Darrera modificació: 2024-01-30
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Jordi Bossoms
Procedència:bibliografia

Tipologia

Tipus de document:Obra (llibre)

Matèria

FísicLlibresMestrePapaReligió

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Col·leccions, Manuscrits
Signatura:Casa reial, 1. Ff. 1r-14r. Manuscrit únic de l'Arxiu Reial de Barcelona. Original.

Data i lloc

Datació:estimada
Data:1 setembre 1309 - 10 setembre 1309
Lloc:Avinyó [Avignon]

Llengua

Català – Llatí

Contingut

Regest

Rahonament d'Arnau de Vilanova davant el papa Climent V. «Rahonament fet per maestre Arnau de Vilanova en Avinyó denant lo papa e cardenals de les visions dels Reys Jaume d'Aragó e Ffrederich, rey de Sicília, son frare.» «De isto quaterno, ad mandatum domini Regis, fuit missum translatum domino Regi Frederico et fuit probatum.»
Extret d'Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 242, doc. 192
Persones relacionades
1. Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311) - autor (d'obres)
2. Climent V (1264 – 1314) - destinatari
3. Jaume II el Just (1267 – 1327) - esmentat
4. Frederic III de Trinàcria (Sicília) (1272 – 1337) - esmentat

Text

Transcripció:«Rahonament d'Avinyó. Almeria, 17-25 de gener de 1310.
Quant fuy en Avinyon, en casa del papa, ell e·ls cardenals sovén me demanaren què avia feyt estan en Sicília e anan al rey d'Aragon. E yo tota hora responia que avia vist e maneyat les maraveylles que Déus començà a fer en aquests temps en los crestians. Les quals són de tan gran novitat e de tan gran alegria a tots los amics de Déus, que necessari és a la Esgleya de Roma no tan solament que les oya, mas que ab gran diligència se'n vuyla certificar. E, car toquen e pertanyen generalment a tots crestians, no ho poria recitar en breus paraules; mas donats-me ·I· dia audiència, e largament yo·us ho diré. Et cetera.»
Extret d'Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 242, doc. 192
Llibres
Arnau de Vilanova, Raonament d'Avinyó
Arnau de Vilanova, Interpretatio de visionibus in somniis dominorum Iacobi secundi regis Aragonum et Friderici tertii regis Siciliae eius fratris

Bibliografia

Edicions:Matthias Flacius Illyricus (Matthias Francowitz) (1562), "Collocutio Friderici regis et ...", en l'edició de 1608, impresa per Jacob Stoer i Jacob Chouët, cols. 1732-1752.
Menéndez Pelayo (1879), Arnaldo de Vilanova, médico ..., pàg. 150-201. El polígraf se serveix d'una còpia del manuscrit original feta per l'arxiver Manuel de Bofarull i Sartorio.
Menéndez Pelayo (1880-1881), Historia de los heterodoxos ..., pàg. 753-770; a la reedició feta per Bonilla y San Martín: Apèndixs, III, CII-CXV; a l'edició del Consejo de Investigaciones Científicas, Santander, 1947, VII, 280-306.
Vilanova (1909), Rahonament fet per mestre Arnau ...
Vilanova (1947), Obres catalanes, pàg. 167-221
Vilanova (2019), Interpretatio de visionibus in ...
Citacions:Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 242, doc. 192
Martí de Barcelona (1935), "Regesta de documents arnaldians ...", pàg. 287, doc. 120
Pou i Martí (1930), Visionarios, beguinos y ..., pàg. 68-84
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).