MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

doc10452 (23 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Col·leccions, Manuscrits – Casa reial, 1, ff. 1r-14r

Publicació de la fitxa: 2024-01-29
Darrera modificació: 2024-01-29
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Jordi Bossoms
Procedència:bibliografia

Tipologia

Tipus de document:Obra (llibre)

Matèria

FísicLlibresMestreReiReligió

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Col·leccions, Manuscrits
Signatura:Casa reial, 1, ff. 1r-14r

Data i lloc

Datació:estimada
Data: desembre 1308
Lloc:Messina

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Interpretatio facta per magistrum Arnaldum de Villanova de visionibus in somniis dominorum Jacobi II, regis Aragonum, et Friderici tertii, regis Sicilie, eius fratris.
Extret d'Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 221, doc. 173
Persones relacionades
1. Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311) - autor (d'obres)
2. Jaume II el Just (1267 – 1327) - dedicatari (obra)
3. Frederic III de Trinàcria (Sicília) (1272 – 1337) - dedicatari (obra)

Text

Llibres
Arnau de Vilanova, Interpretatio de visionibus in somniis dominorum Iacobi secundi regis Aragonum et Friderici tertii regis Siciliae eius fratris

Bibliografia

Edicions:Mathias Flacius Illyricus (Matthias Francowitz) "Arnoldus de Nova Villa", apèndixs, 1-14.
Menéndez Pelayo (1880-1881), Historia de los heterodoxos ..., III, pàg. XLIX-LXVIII
Citacions:Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 221, doc. 173
Martí de Barcelona (1935), "Regesta de documents arnaldians ...", pàg. 284, doc. 106
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).