MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

doc10438 (23 / November / 2024)

Vaticà [Vaticano] - Biblioteca Apostolica Vaticana - Manoscritti: Vat. lat. – 3824, ff. 110v-135r

Publicació de la fitxa: 2024-01-29
Darrera modificació: 2024-01-29
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Jordi Bossoms
Procedència:bibliografia

Tipologia

Tipus de document:Obra (llibre)

Matèria

FísicLlibresMestreProfetismeReligió

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Vaticà [Vaticano] - Biblioteca Apostolica Vaticana - Manoscritti: Vat. lat.
Signatura:3824, ff. 110v-135r

Data i lloc

Datació:estimada
Data: juny 1302 - agost 1302
Lloc:Niça [Nice]

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Arnau de Vilanova escriu Philosophia catholica et divina tradens artem adnichilandi versutias maximi Antichristi et omnium membrorum eius, obra dirigida ad sacrum collegium Romanorum. Incipit: «Homines pestilentes dissipant civitatem».
Extret d'Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 137, doc. 96
Persones relacionades
1. Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311) - autor (d'obres)

Text

Llibres
Arnau de Vilanova, Philosophia catholica et divina
Arnau de Vilanova, Φιλοσοφία καθολική καὶ θεῖα

Observacions

També es troba a: Vat. lat. 9968, ff. 16ss; Vat. Borgh., 205, ff. 75r-96v; Cheltenham, B. Philipps, 3119, Londres, B. L., V. E.II ; Oxford, Ca. Lat. Misc., 370, ff. 91r-118r; Roma, Arch. Carmel., A.O. III, 556.A, ff. 34d-46c.
Hi ha versió grega He philosophia he katholiké kai theía he diduusa technen tou sydenosai tas panourchias tou meyistou Antichristou. Incipit: «Anthropoi loimoi diaxusi polin». Ms. Leningrad, B. P. CXIII, ff. 113r-173r

Bibliografia

Citacions:Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 137, doc. 96
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).