MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

doc10409 (07 / juliol / 2024)

Vaticà [Vaticano] - Biblioteca Apostolica Vaticana - Manoscritti: Vat. lat. – 3824, ff. 50v-78v

Publicació de la fitxa: 2024-01-23
Darrera modificació: 2024-01-23
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Jordi Bossoms
Procedència:bibliografia

Tipologia

Tipus de document:Obra (llibre)

Matèria

FísicLlibresMestreProfetismeReligió

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Vaticà [Vaticano] - Biblioteca Apostolica Vaticana - Manoscritti: Vat. lat.
Signatura:3824, ff. 50v-78v

Data i lloc

Datació:estimada
Data:1297 - 1300

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Arnau de Vilanova redacta almenys tres elaboracions successives del Tractatus de tempore adventus Antichristi et fine mundi. Incipit: «Constitui super vos speculatores. Audite vocem tube. Je. VIº. Deus, qui non vult mortem peccatoris, sed ut convertat et vivat quemadmodum clamat per Eze.».
Extret d'Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 66, doc. 40
Persones relacionades
1. Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311) - autor (d'obres)

Text

Llibres
Arnau de Vilanova, Tractatus de tempore adventus Antichristi

Observacions

Primera redacció, ff. 50v-68r. Segona redacció, ff. 68v-77v. Addició, ff. 77v-78v.
També es troba a: Vat. Borgh., 205, ff. 26r-48r; Oxford, Can. Lat. Misc. 370, ff. 60v-91r; Kues, Cod. 42, ff. 219c-238a; Londres, B. M. Cotton Vitell. E. II; Roma, Archivio dei Carmelitani, A. O. IIII, 556.A, ff. 1°-12d.

Bibliografia

Citacions:Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 66, doc. 40
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).